Diplomàcia a tres bandes per salvar Aminatu

MADRID |JOAQUÍN ANASTASIO
Aminatu Haidar ha pogut finalment tornar a casa seva a Al-Aaiun i posar fi a 32 dies de vaga de fam en protesta per la seva expulsió del Marroc el passat 14 de novembre per les autoritats d'aquest país. Durant aquest temps, el Govern espanyol d'ha vist abocat a una carrera diplomàtica contra rellotge per impedir una situació irreversible en la salut de l'activista sahrauí i per frenar el risc d'una crisi en les sempre complexes relacions amb el país veí del sud. En la resolució del conflicte, Espanya ha necessitat apel·lar a l'ajuda de França i Estats Units, els dos països de major ascendència sobre el Marroc i sobre el propi monarca alauita, Mohammad VI.
Revestit d'una retòrica humanitarista, l'acord, no obstant això, té una causa política clara que els països mediadors van aconseguir finalment fer arribar fins al Marroc per salvar a l'activista sahrauí i frenar el risc d'una crisi en les relacions amb el país veí del sud, considerades prioritàries per part espanyola. La seva actitud cap a l'activista suposava per al Marroc "greus riscos" per a la seva imatge internacional i amenaçava amb posar de nou sobre la taula el conflicte de Sàhara Occidental, que llangueix des de fa anys en l'escena internacional de manera satisfactòria per als interessos marroquins. Com a contrapartida a la "cesió" de Rabat per permetre a Haidar tornar a Al-Aaiun sense necessitat que aquesta es retractés, com exigia inicialment el govern del Marroc, els comunicats d'Espanya i França incideixen, cadascun a la seva manera, en la legitimitat del domini marroquí sobre territori sahrauí.
La clau de la resolució de la crisi, segons apunta l'eurodiputat socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar, que ha estat en tot moment al tant de les gestions diplomàtiques, ha estat "la capacitat del Govern d'Espanya per involucrar a altres països i a les instàncies internacionals i de persuadir al Marroc que cada dia que passava empitjorava la seva imatge a tot el món". Però els mediadors també tenien clar que qualsevol solució hauria de passar per una negociació discreta i respectuosa amb el Marroc. Per això els socialistes espanyols sol·licitaran la retirada d'una moció de suport a Haidar que anava a votar dijous el Parlament Europeu. La proposta de resolució contenia una explosiva càrrega per al Marroc, en la mesura que pretenia condemnar la "violació flagrant dels drets humans" per part de Rabat.
Aminatu Haidar va ser expulsada de l'aeroport d'Al-Aaiun el 14 de novembre per negar-se a reconèixer-se com marroquí en la fitxa policial d'entrada al Marroc el dia anterior. Segons va revelar el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, el seu col·lega marroquí el va trucar el mateix dia 13 per anunciar-li l'expulsió de Haidar i ho va fer de nou el dia 14 quan l'activista ja volava cap a Lanzarote. Un dia després, l'activista va iniciar la seva vaga de fam en les instal·lacions aeroportuàries.
Les gestions els primers dies per part del Govern espanyol es van dirigir únicament cap al Marroc, que es va mostrar inflexible. Haidar va acusar llavors a l'Executiu espanyol de ser còmplice de l'expulsió i de mantenir-la "segrestada". La seva versió, que comparteixen els qui critiquen l'actuació espanyola, és que el Govern espanyol no va haver de permetre ni el seu embarcament a l'avió que la tornava a Lanzarote, ni la seva entrada a Espanya per estar mancat de documentació. Però l'Executiu de Zapatero assenyala que tot es va fer d'acord amb la legalitat en els dos casos.
Per dues vegades, Espanya va intentar tornar-la a Al-Aaiun en un avió medicalitzat el 5 de desembre, però Rabat va frustrar sengles operacions. Va ser aleshores quan Moratino va comprendre que necessitaria una àmplia operació diplomàtica Segons López Aguilar, "ha estat Espanya qui ha conduït tota l'estratègia negociadora".
Assegura així mateix que "no és que els altres hagin actuat quan Espanya no podia resoldre-ho, és que Espanya els ha implicat i compromès per poder trobar una solució".