L´ONU promet treballar perquè l´acord de Copenhaguen sigui vinculant el 2010

COPENHAGUEN | EFE/DDG

La cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen es va tancar amb un acord de mínims, que va tenir l'oposició oberta i la dura crítica de diversos països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba o Bolívia. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va assegurar que treballarà per convertir aquest text "en un tractat legalment vinculant el 2010". Ban va destacar que "els fonaments del primer acord global per limitar els gasos d'efecte hivernacle s'han posat en aquesta cimera", tot afegint que no podia precisar la data i recordant que la presidència de la propera conferència sobre el canvi climàtic correspondrà a Mèxic l'any que ve.
El secretari general de l'ONU va explicar que es coordinarà estretament amb el president mexicà, Felipe Calderón, al qual va descriure com un home "compromès amb el medi ambient". Calderón va afirmar que el text aprovat "està lluny del que el món esperava i del que el món necessita".
La presidència de la conferència va anunciar que havia "pres nota de l'acord de Copenhaguen del 18 de desembre de 2009", que inclourà en el seu encapçalament una llista dels països contraris al text. L'ONU va recórrer a aquesta fórmula per fer operatiu l'acord, que va ser durament criticat i considerat il·legítim per països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba, Bolívia i el Sudan.
Perquè pogués convertir-se en un acord de Nacions Unides havia de ser adoptat per unanimitat pels 192 països presents en la conferència. El text va ser tancat en l'última jornada de la cimera sobre medi ambient pel president dels Estats Units, Barack Obama, en una reunió amb diversos caps d'Estat i finalment amb la Xina, l'Índia i Sud-àfrica sota mediació del Brasil.
I encara que tots els grups regionals estaven representats en la reunió, alguns països es van sentir exclosos perquè l'acord va ser anunciat fins i tot abans que poguessin veure el document. No obstant això, i davant les crítiques cap al procés negociador, un portaveu de l'ONU, Robert Orr, va assenyalar que mai en la seva vida a l'ONU havia vist una negociació tan "genuïna". Tots els líders negociaven i redactaven esborranys, va explicar, i va posar com a exemple el president brasiler, Lula da Silva, que va comentar que tornava a sentir-se com un dirigent sindical.

Fracàs de les negociacions
L'Acord de Copenhaguen ha estat una manera de salvar la cara després del fracàs de 12 dies de negociacions a Copenhaguen per aconseguir un text ambiciós que succeís el 2012 al Protocol de Kyoto, l'únic tractat que obliga 37 nacions industrialitzades i la UE a retallar les seves emissions de diòxid de carboni. L'acord, de caràcter no vinculant, està molt lluny de les expectatives generades.