Presó pel director i el cap d´informatius de la SER

AGÈNCIES. El director i el cap d'Informatius de la SER, Daniel Anido i Rodolfo Irago, respectivament, han estat condemnats per un jutge de Madrid a un any i nou mesos de presó i inhabilitació per a l'exercici de la professió periodística per revelació de secrets, després fer pública una llista d'afiliacions irregulars del PP de Madrid. La cadena ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència.

Segons informa la Cadena Ser, el magistrat-jutge Ricardo Rodríguez Fernández, titular del Jutjat Penal n º 16 de Madrid, condemna també a "inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu" durant el temps que duri la pena privativa de llibertat imposada.

Un portaveu de la SER assegura que la sentència "causa si més no perplexitat i suposa un clar atemptat contra els principis constitucionals de la llibertat d'expressió i informació i constitueix un risc sense precedents per a l'exercici de la professió periodística", alhora que anuncia la presentació del corresponent recurs.

Multa diària de 100 euros

La condemna imposa el pagament d'una multa diària de 100 euros durant sis mesos i d'una indemnització de 5.000 euros per a cada un dels denunciants. En establir la indemnització i la multa, el jutge argumenta entre altres coses que "com a dades de suficiència econòmica dels acusats podem ressenyar, a més de comparèixer en el judici amb un lletrat de confiança, de lliure designació, destaca, fonamentalment, els importants càrrecs directius que tots dos tenen a la Cadena SER (...), càrrecs que si bé desconeixem quina serà la seva retribució, sens dubte serà veritablement important ".

La SER assenyala també que les irregularitats en el procés electoral intern havien estat denunciades per escrit al juny de 2003 per dirigents del propi Partit Popular madrileny, i estaven relacionades "amb la batalla interna que mantenien Esperanza Aguirre i Ricardo Romero de Tejada contra Alberto Ruiz Gallardón ".

Així mateix, assegura que entre les afiliacions denunciades com irregulars figuraven els empresaris Bravo i Vázquez, "relacionats posteriorment amb el 'Tamayazo' que va prendre la Presidència de la Comunitat de Madrid al socialista Rafael Simancas".

També aclareix que el jutge diu que la protecció constitucional al dret a la informació es refereix a la televisió, ràdio o premsa escrita, però que s'ha de matisar a Internet, argumentant que no és un mitjà de comunicació social en sentit estricte.

En la documentació de suport a la informació que estava en poder de la SER figuraven diverses cartes signades per Pilar Martínez, denunciant els fets, en què donava relació dels afiliats.

78 afiliacions irregulars

La Cadena SER explica que va difondre aquesta informació sobre les presumptes afiliacions irregulars, i es va centrar exclusivament en les 78 que, segons la denúncia interna, eren persones que no havien seguit els tràmits i de les quals, moltes d'elles, estaven relacionades amb Bravo i Vázquez , algunes per treballar en les seves empreses i altres fins i tot per oferir com a domicili les pròpies instal•lacions de la empreses dels constructors.

Així, recalca que durant el judici, celebrat al jutjat n º 16 de lo Penal de Madrid, el 19 d'octubre, la pròpia expresidenta del PP de Villaviciosa de Odón, Pilar Martínez, va ratificar els fets difosos per la SER, i va recordar que s'havia dirigit al llavors Secretari General Ricardo Romero de Tejada per denunciar els fets, que tenien com a teló de fons un assumpte de corrupció urbanística.

De fet, adverteix que en la pròpia sentència, el jutge afirma que "no es pot negar que era un fet noticiable", com els va reconèixer la pròpia Pilar Martínez "en la seva declaració en qualitat de testimoni", i que els acusats "podien honestament pensar que, publicant o cedint per a la seva publicació la llista dels presumptament afiliats irregularment, la denúncia certament els constava, informaven a l'opinió pública d'una cosa que la mateixa tenia dret a conèixer".

No obstant això, a continuació, segons la SER, el magistrat matisa que el noticiable no era l'afiliació al PP de determinades persones, revelant les seves dades, encara que aquestes fossin presumptament irregulars, sinó la mera denúncia de l'existència d'irregularitats.

La notícia de les irregularitats va ser emesa el 17 de juny de 2003, a la Cadena SER, i en Cadenaser.com es va publicar aquesta informació, ampliada amb la documentació de suport, les cartes de denúncia de Pilar Martínez, i la llista d'afiliacions irregulars .

El magistrat considera que l'acció dels acusats constitueix un delicte de revelació de secrets tipificat en l'article 197 del Codi Penal, argumentant que "ordenessin els acusats la publicació de l'esmentada llista a la pàgina web de la Cadena SER (Cadenaser.com) o la cedissin per a la seva publicació, el cert és que es tracta d'una cessió universal ja que té accés a l'esmentada informació tothom que la vulgui veure, això és, és lliure".

Així mateix, afegeix que "la protecció constitucional al dret a la informació es refereix als mitjans de comunicació social (televisió ràdio o premsa escrita), però s'ha de matisar, que Internet, no és un mitjà de comunicació social en sentit estricte, sinó universal" .