Un terratrèmol de 7,3 graus causa més de cent mil morts a Haití

El considerat país més pobre d'Amèrica viu una situació caòtica després de registrar un fort sisme durant la nit de dimarts. La dificultat en les comunicacions ha provocat que no hi hagi un balanç precís de víctimes, però existeix el temor que el nombre de morts sigui desorbitat, ja que la capital, que es troba a només 15 quilòmetres de l'epicentre de terratrèmol, ha quedat pràcticament destruïda

PORT-AU-PRINCE | EFE/OTR PRESS/DDG El primer ministre d'Haití, Jean Max Bellerive, va xifrar en «més de cent mil» els morts causats pel terratrèmol que va sacsejar el país caribeny. Haití compta amb una població d'uns 8,9 milions d'habitants, segons dades estimatives de 2008, i a la seva capital resideixen unes 850.000 persones. El primer ministre va explicar la situació que viu la capital, Port-au-Prince, que ha quedat pràcticament destruïda després del sisme, encara que va destacar que la població s'està comportant amb «calma».

El terratrèmol, de 7,3 graus de magnitud en l'escala de Richter, es va registrar dimarts a la nit i el seu epicentre es va situar a 15 quilòmetres de la capital.

De moment no hi ha un balanç precís de les conseqüències d'aquest sisme, el més greu en dos segles. Sí se sap, no obstant això, que han mort almenys catorze efectius de la Missió d'Estabilització de l'ONU (Minustah) i l'enviat de Nacions Unides es troba desaparegut. El palau presidencial i el Parlament són només algun dels edificis que s'han ensorrat a Port-au-Prince.

«Hem de fer una avaluació», va reconèixer el president del país, Rene Préval, que va qualificar les escenes a la capital d'«inimaginables». «El Parlament s'ha ensorrat, així com l'oficina d'Hisenda, les escoles i els hospitals», va explicar Préval. Segons va dir, "hi ha moltes escoles que tenen moltes persones mortes" i entre els atrapats sota les runes del Parlament hi va haver el president del Senat, Kely Bastien, que va ser ingressat en estat greu. Qui sí s'ha confirmat que va morir en el sisme és l'arquebisbe de Port-au-Prince, monsenyor Serge Miot, el cadàver del qual va aparèixer entre les restes de l'arquebisbat.

El president, que no es trobava en el moment del sisme al palau presidencial, que també ha quedat destruït, va explicar que ha recorregut diversos barris de Port-au-Prince i ha pogut veure l'abast dels danys. «Tots els hospitals són plens de gent, és una catàstrofe», va lamentar.
Per la seva banda, la primera dama, Elisabeth Préval, també va parlar de «catàstrofe» i va destacar que l'hospital general s'ha ensorrat. «Necessitem suport, necessitem ajuda, necessitem enginyers», va reclamar.

El seu relat coincideix amb els escassos testimonis que hi ha sobre l'actual situació a Port-au-Prince, ja que el terratrèmol ha interromput les comunicacions. En tot cas, tant des de l'ONU com des de les diferents ONG presents sobre el terreny i governs estrangers coincideixen que la devastació és generalitzada.

Entre els edificis que van resultar afectats hi ha el quarter general de l'ONU, que es va ensorrar. Segons va revelar el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, gran part del personal de l'ONU al país, inclòs el seu representant especial, Hédi Annabi, estan desapareguts.

Nit al ras

Mentrestant, els supervivents van passar la nit al ras i treballen amb els seus escassos mitjans en les tasques de recerca de les persones atrapades sota les runes. Segons Kristie van de Wetering, cooperant d'Oxfam al país, la situació és «molt caòtica».

Per part seva, el president dels Estats Units, Barack Obama, va prometre el suport «total» del seu país a Haití i va informar de l'arribada d'equips de rescat per ajudar la nació caribenya. «Els Estats Units respondran de manera ràpida, coordinada i enèrgica», va afegir. El Departament de Defensa nord-americà va informar que considera «seriosament» l'enviament de tropes.