Ucraïna es prepara per a les urnes amb el fantasma del frau

EP Els tres grans noms de la política ucraïnesa de l'última dècada tornen a trobar-se a les urnes demà diumenge en la primera volta de les eleccions presidencials que enfronten l'exprimer ministre --i favorit a la victòria--, Víktor Yanukovych, i la primera ministra, antiga aliada i ara rival acarnissada Julia Timotxenko, amb l'actual president Víktor Iúsxenko com a tercera opció, però no en discòrdia, precisament: s'espera que rebi els vots de menys d'un 3% de la població, el major revés polític que hagi experimentat mai el que un cop va ser el gran abanderat de la Revolució Taronja del 2004.

Molt ha canviat la imatge pública de Iúsxenko aquests últims sis anys des que aparegués davant dels ucraïnesos per denunciar allò que considerava un frau massiu a la primera volta dels comicis. El poble el va aixecar com a president després de la celebració de la segona volta, que es considera com les primeres eleccions lliures de la història del país, el 26 de desembre del 2004. Ara, el 2010, les enquestes li concedeixen un suport gairebé ínfim i es critica la seva tasca com a màxima expressió de la ineficàcia política.

El president s'ha limitat a intentar fer arribar el missatge que tant Yanukovych com Timotxenko no són més que dues cares de la mateixa moneda a favor de l'entesa amb Rússia.

Mentrestant, l'ombra del frau torna a planejar cap a les presidencials, a pesar l'enorme presència d'observadors internacionals. I si bé Yanukovych ostenta un còmode avantatge, tots els sondejos apunten que no arribarà al 50% dels vots necessaris per aconseguir la victòria directa. Tant ell com Timotxenko han advertit que disputaran els resultats si no aconsegueixen la victòria, però l'ambient no està tan carregat com el 2004 i no es tem que es repeteixin els esdeveniments de fa sis anys. El poble ucraïnès abona enormement el procés democràtic, però està fastiguejat de les disputes polítiques, segons els analistes.

Totes les dades semblen indicar que la participació en els comicis serà molt elevada, al voltant del 89%. Uns 36,9 milions d'ucraïnesos dipositaran el seu vot en els més de 33.000 col·legis electorals que obriran les portes per als comicis, entre els quals hi ha 1.200 de caràcter especial, localitzats en hospitals, presons, vaixells i, fins i tot, a l'Estació Vernadsky de l'Antàrtida. La diàspora ucraïnesa tindrà a la seva disposició 113 col·legis electorals repartits en 76 països, segons informa l'agència estatal d'informació ucraïnesa, Ukrinform.

L'última enquesta feta pel Research & Branding Group (del 5 al 13 de desembre) concedeix a l'exprimer ministre Ianukóvitx un 33,3% de la intenció de vot davant d'un 16,6% de Timotxenko a la primera volta. A la gairebé segura segona volta, l'avantatge s'incrementaria: 46,7% davant d'un 30%.

La Comissió Central Electoral ha informat que uns 3.100 observadors internacionals supervisaran el desenvolupament dels comicis, entre els quals hi ha 461 procedents d'altres països i institucions internacionals: 20 europarlamentaris, i 169 de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). Tots ells hauran de testificar la neteja dels comicis, una tasca que es presumeix bastant difícil, no per les barreres contra el frau que proveeix la llei electoral, que són moltes, sinó per la deficient organització dels candidats a l'hora d'escollir els seus representants a les meses electorals.

"Tot depèn del fet que s'elegeixi correctament el representant de la taula i del nivell de professionalitat del seu equip", explica l'exdirector del Secretariat de la presidència ucraïnesa, Víktor Baloha, que adverteix que aquests representants podrien argumentar directament que s'ha produït frau electoral si el seu candidat va perdent. "Aquests representants que es presenten com a individus durs són precisament els més propensos a fer aquests comentaris. Aquestes declaracions, en realitat, els desemmascaren com a perdedors", indica a Zik.