|
|
|
HEMEROTECA » |
|
AGÈNCIES. El vicepresident dels EUA, Joe Biden, s'ha reunit amb diversos funcionaris iraquians a Bagdad on s'està plantejant anul·lar centenars de candidatures a les pròximes eleccions, presumptament relacionades amb el partit Baaz del dictador Saddam Hussein.
La decisió ha causat indignació entre els sunnites, que ha dominat la política iraquiana durant dues dècades en el règim de Saddam, i despertat dubtes sobre la legitimitat de les pròximes eleccions del 7 de març.
Per Biden, tot i això, les últimes setmanes han estat prova de la capacitat dels iraquians per decidir el seu destí en la política. "Jo diria que hem vist una habilitat cada cop més gran dels iraquians per resoldre les seves diferències a través del procés polític", ha assenyalat l'assessor de Seguretat Nacional del vicepresident Antony Blinken.
"No crec que correspongui als EUA o qualsevol tercer país resoldre aquesta classe de problemes, perquè els iraquians estan demostrant que els poden resoldre ells mateixos", ha afegit, recordant que la violència sectària entre els sunnites i la majoria xiïta es troba en el nivell més baix des del començament de la invasió de l'Iraq el 2003.
Diversos diputats han defensat la decisió de prohibir a 499 candidats la compareixença a les pròximes eleccions per la seva relació passada amb l'il·legalitzat partit Baaz del mort dictador Saddam Hussein, el qual ha comparat amb el règim nazi.
"El partit Baaz és pitjor que els nazis", ha declarat el diputat Mohammad Al-Haidari, del Consell Suprem Islàmic Iraquià (ISCI). "Si els baazistes tornen al poder, Déu no ho vulgui, la seva venjança serà fins i tot més ferotge", ha advertit.
El diputat es referia en aquests termes a la decisió de la Comissió de Justícia i Responsabilitat, un cos independent que té com a objectiu parcial assegurar que Baaz no torna a la vida pública, i que va dictaminar la setmana passada que els candidats i els 15 partits als quals pertanyen haurien de restar al marge dels comicis del pròxim 7 de març.
La llista de vetats inclou el líder sunnita Saleh al-Mutlaq, fet que ha generat importants protestes entre els membres d'aquesta confessió i que són majoria al país àrab. També inclou el ministre de Defensa, Abdel Qader Jassim, membre de la coalició Estat de Dret del primer ministre Nuri Al-Maliki, que governa amb el suport de l'ISCI, que tot i això serà el seu rival en els comicis.
En ella es troben els noms de 499 candidats d'un total de 6.500 que podrien presentar-se als comicis parlamentaris on es calibrarà l'estabilitat política a l'Iraq mentre les forces estatunidenques presents al país continuen amb els seus procediments de retirada.
|
|
|
|
| LA SELECCIÓ DELS LECTORS | ||
L'ÚLTIM |
EL MÉS LLEGIT |
EL MÉS VOTAT |
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
| Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per |
| |||||||
| |||||||||