Obama predica l´odi a a banca

MATÍAS VALLÉS Jon Favreau -el nen prodigi que als seus 28 anys modula l'oratòria d'Obama- ha hagut d'escriure dos discursos de l'Estat de la Unió, abans i després de la derrota en el referèndum de Massachusetts. Des de l'UCI, el president va emular finalment Roosevelt. El seu nom en codi per al servei secret és Renegade, i va renegar haver "rescatat els mateixos bancs que van ajudar a causar aquesta crisi". A continuació va esprémer, per quatre vegades en un mateix paràgraf, el concepte d'odi en les seves diverses variants, fins a insistir per dues vegades que "vaig odiar el rescat bancari".

Establert en el seu populisme aristocràtic, Obama predica l'odi als bancs. El món es comporta com un imperi sense emperador, però la seva figura més representativa carrega contra el pulmó financer. Al costat de les entitats financeres, també van ser apedregats els lobbies de pressió i les asseguradores. Des del moment en què un banquer passa a ser qui "ens posa en risc pel seu interès egoista", comprenem que la banca no només va arribar a ser més poderosa que alguns països, sinó més rellevant que els Estats Units. L'alternativa són els microcrèdits, una iniciativa concebuda per a les barraques de Bangla Desh.

Obama es va mostrar nostàlgic cap a la unanimitat suscitada per l'11-S. Si la caiguda de les Torres extingeix el liberalisme polític i condemna els ciutadans a despullar-se davant de qualsevol autoritat, el discurs presidencial confirma que la crisi econòmica ha liquidat el liberalisme financer i l'alegre globalització. Les empreses "han de quedar-se entre les nostres fronteres", en una ostentació proteccionista. El 27 de gener engrandirà la història com el dia que Obama es va despertar americà.

La severa autocrítica no va lliscar fins a la modèstia. Obama va restaurar l'imperialisme, en primer lloc des de l'enveja de l'AVE espanyol -"no hi ha raons perquè Europa o Xina tinguin millors trens"-. Els Estats Units es reincorporen a la competició, perquè "Amèrica ha de ser la nació que lidera l'economia global" i "no accepto el segon lloc per als Estats Units". La competitivitat es propagarà a l'educació, on "en comptes de recompensar el fracàs, recompensarem el triomf".

Les quatre cinquenes parts del discurs es van centrar en l'economia. Obama no va perdre l'oportunitat de citar el seu president fetitxe, Ronald Reagan. La seva eloqüència desperta encara el formigueig de l'emoció compartida, perquè no es refugia en els imponderables. Només va cometre una relliscada, "intentem el sentit comú". Sí, és l'expressió favorita de Rajoy.