Obama promet la creació de llocs de treball

WASHINGTON | MACARENA VIDAL/EFE La creació de llocs de treball serà "l'objectiu principal de 2010" per a Barack Obama, segons va prometre el president dels EUA en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió, en el qual l'economia va tenir la major rellevància. En el seu discurs davant les dues cambres del Congrés, de prop de 70 minuts de durada i que va començar amb deu minuts de retard, Obama buscava tornar la il·lusió als demòcrates, desmoralitzats després de la pèrdua de la majoria absoluta al Senat, i recuperar la iniciativa davant d'un electorat cada vegada més escèptic.

Davant la realitat d'un atur del 10 per cent i un dèficit fiscal d'1,35 bilions de dòlars per a aquest any, va optar per proposar diverses mesures que va assegurar que serviran per crear ocupació. "L'ocupació ha de ser el nostre objectiu número 1 el 2010 i per això demano aquest any un projecte de llei per a la creació de nous llocs de treball", va explicar.

Va proposar usar 30.000 milions de dòlars de les ajudes tornades per Wall Street perquè els bancs comunitaris, que són petites entitats locals, estenguin més crèdits a les empreses i aquestes puguin efectuar més contractacions. Va anunciar un incentiu fiscal per a les empreses que augmentin les seves plantilles o que elevin els salaris, i rebaixes tributàries per fomentar la inversió. Es va comprometre a doblar les exportacions en els propers cinc anys, fet que va assegurar que crearà dos milions de llocs de treball.

"Hem de buscar nous mercats enèrgicament, de la mateixa manera que els nostres competidors. Si els Estats Units s'asseuen a la banda mentre altres nacions signen acords comercials perdrem l'oportunitat de crear llocs de treball al nostre territori", va explicar Obama.

Les propostes econòmiques del president nord-americà van incloure també -com s'havia encarregat la Casa Blanca de difondre en els darrers dies- la congelació parcial de la despesa pública, excloses les partides destinades a la Defensa, la seguretat, les pensions i la sanitat. Amb això busca estalviar prop de 250.000 milions de dòlars en els propers deu anys.

També es va referir a la reforma sanitària, la seva gran prioritat legislativa el 2009 i que es troba aturada després que els demòcrates perdessin la majoria absoluta al Senat la setmana passada. "No abandonarem la reforma. No ara. No quan estem tan a prop. Trobarem una via per unir-nos i completar el treball en benefici del poble nord-americà", va instar.

Va aprofitar l'ocasió per arengar els desmoralitzats demòcrates: "els recordo -va destacar- que seguim tenint la majoria més àmplia de les últimes dècades, i que la gent espera de nosaltres que resolguem els problemes, no que sortim corrent a la mínima".

El final de la guerra a l'Iraq

En un discurs en el qual la política exterior va ocupar un lloc secundari -Próxim Orient o Guantánamo van brillar per la seva absència-, Obama va afirmar que "la guerra s'acosta al final" a l'Iraq i que els soldats del seu país "tornaran a casa", mentre que a l'Afganistan, on el desembre va enviar 30.000 soldats addicionals, "tinc confiança que tindrem èxit".

Potser una de les majors novetats del seu discurs va ser el seu compromís d'eliminar la llei que impedeix que els homosexuals declarats puguin servir a les Forces Armades.