Rajoy perd el seu fixatge estrella

MADRID | J.M. BLANCO (EFE)/DDG
Dos anys després, Manuel Pizarro va deixar aquest divendres de "suar la samarreta" i va comunicar al president del Partit Popular que abandona l'escó que va aconseguir al Congrés com a número dos del partit en les últimes eleccions generals per motius "estrictament personals".
Va ser el fitxatge estrella de Mariano Rajoy per al comicis de març de 2008. Pizarro es va deixar estimar, va abandonar els seus càrrecs en empreses, es va afiliar al partit apadrinat per José María Aznar i va esperar una victòria electoral amb la seguretat que seria cridat a una alta responsabilitat en el Govern.
Ho va negar des del principi assegurant que volia ser un més dins les files populars, que pretenia "suar la samarreta" com qualsevol altre militant i que volia respondre a l'oportunitat que li havia atorgat el líder del PP.
Els elogis van ser unànimes a les files populars, però el seu passat com a president d'Endesa va provocar una allau de reaccions advertint el que podia significar.
La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va alertar llavors que la presència de Pizarro en les llistes del Partit Popular significava que aquest partit posava rumb cap a la dreta més dura i radical, i Carme Chacón va interpretar que el Parit Popular apostava per la "catalanofòbia" després que l'expresident d'Endesa es mostrés contrari a l'opa sobre aquesta empresa per part de Gas Natural.

Combat mediàtic
Natural de Terol i advocat de l'Estat, al qual José Blanco va qualificar de "el tauró del capitalisme que va sortir del cau", va combatre durant la campanya electoral contra aquestes crítiques i va protagonitzar un dels episodis més recordats d'aquesta: el debat televisat amb el llavors vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes.
Les opinions públiques sobre el resultat d'aquest combat dialèctic van ser dispars depenent si es preguntava a dirigents socialistes o populars, però hi va haver un sentiment generalitzat que Pizarro havia desaprofitat una gran ocasió perquè el seu discurs econòmic es percebés com el més encertat.
La derrota electoral del PP va provocar que Rajoy estigués a punt d'abandonar, però, refet de la nit electoral, va decidir seguir al capdavant del projecte amb una profunda renovació en el seu equip.
I aquí Pizarro no va ser un dels elegits. Especialment cridaner va ser que no se'l convertís en portaveu d'alguna comissió al Congrés i hagués d'esperar uns mesos per aconseguir la de la comissió Constitucional després que l'abandonés Federico Trillo. La seva escassa presència al dia a dia del grup parlamentari va provocar que, des de l'inici de la legislatura, fossin constants els rumors i notícies sobre el seu possible abandonament de l'escó, i que ell hagués de sortir moltes vegades al pas d'aquests comentaris, que el van situar, fins i tot, al capdavant de Caja Madrid.
En tot moment, ell va garantir estar "totalment compromès" amb el PP i va assegurar que treballaria amb il·lusió durant tota la legislatura.
No ha arribat al final. Manuel Pizarro va saber resistir força temps al capdavant d'Endesa, però no ha suportat més temps la seva vida parlamentària.