JO NO SÓC BONO

MATÍAS VALLÉS Hillary Clinton va començar la seva intervenció amb un simple "Jo no sóc Bono", rebut amb una sonora riallada. L'acudit adquiria per al públic espanyol un perillós doble sentit, encara que estava dedicat al cantant que va parlar anys enrere en l'Esmorzar Nacional d'Oració. Ningú va riure amb Zapatero, cosa a la qual s'ha acostumat últimament a Espanya. En veure que no parlava anglès, van estar a punt de donar-li propina, la seva monoglòsia li va impedir entendre la felicitació d'Obama després de la seva pregària. La secretària d'Estat es va oblidar d'esmentar-lo en la salutació, més tard el felicitaria de passada pel seu paper a Haití.
Zapatero va cometre un error d'etiqueta, prendre's seriosament el folklòric acte religiós, amb un parlament més de dejuni que d'esmorzar. Admetem que Obama assentia mentre el líder socialista impartia la seva classe d'educació per a la ciutadania. No obstant això, la seva serietat primària -"fenicis?, celtes"?- es va encallar amb un auditori que espera imitadors o imitadores de John Wayne. De nou, Hillary es va sentir confortable en el paper de pistolera que amaga una oració i al minut següent colpeja l'Iran. L'almirall Mike Mullen evoca somiador els anys que els nord-americans mataven coreans a trets. Només li va faltar afegir que ara hem de suportar un orador hispà.
Els stats Units són una superstició per a progressistes de pana com Zapatero. Per això titubeja en defensar els homosexuals sense anomenar-los, mentre l'aguerrida Hillary es refereix directament a "gais i lesbianes". La senyora Clinton és la dona que desitjaries que presidís el país dels teus enemics. Si desitgen saber què pensa Washington de la Unió Europea, fixin-se en la comparació esbossada dijous per la seva ministra d'Afers Estrangers. "El Congo té la mida d'Europa Occidental". 
Zapatero hauria hagut de rastrejar els seus jornalers altius en Miguel Hernández abans que en el Deuteronomi. Quan va parlar del Quixot, algun assistent va haver de disculpar-se "perquè no he vist Avatar". No importa, Hillary li porta vint anys i el president espanyol ho farà millor en l'esmorzar de l'any que ve, ja alliberat de l'estrès que li suposa viure a La Moncloa. El CIS no respon a les seves pregàries.