Més de 5,6 milions d'immigrants es van registrar en el padró durant el 2009 a l'Estat espanyol i amb creixements en totes les comunitats autònomes. Segons les dades definitives del padró municipal corresponent a l'any últim, -que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE)-, els ajuntaments van inscriure el 2009 un total de 5.648.671 estrangers, enfront dels 5.268.762 de l'exercici 2008, cosa que significa uns 400.000 ciutadans més respecte a l'any anterior. Enfront d'aquesta xifra, el nombre d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor es va elevar a 4.715.757, a data 30 de setembre de 2009, l'última dada disponible del Ministeri de Treball i Immigració.
La xifra de ciutadans estrangers registrats en el padró de 2009 suposa multiplicar-la per cinc en tot just una dècada; en l'any 2000 els ajuntaments van censar només 923.000 foranis. L'apunt en el padró, un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi, constitueix per als immigrants la clau d'accés a drets com la sanitat i l'educació, i procedeix amb independència que tinguin o no residència legal en el país.
Per blocs geogràfics i referit a l'any 2009, més dos milions i mig de ciutadans són originaris de països comunitaris; gairebé 217.000 de països no comunitaris; 900.000 d' Àfrica; i gairebé dos milions d'Amèrica Llatina i d'Amèrica del Nord, encara que en aquest últim cas en molta menor proporció. El col·lectiu amb una major presència a l'Estat espanyol és el marroquí, seguit del romanès i de l'equatorià.
