Laura Chinchilla, primera presidenta de Costa Rica

SAN JOSÉ | AGÈNCIES/DDG Laura Chinchilla, la candidata de centreesquerra, es va proclamar vencedora de les eleccions per la presidència de Cosa Rica. Amb un 47% dels vots, gairebé el doble del que han assolit els seus contrincants, la mandatària del partit Liberación Nacional va mostrar el seu agraïment per "la bona feina" feta pel govern anterior, i es va mostrar convençuda que Costa Rica "seguirà endavant i avançarà sense parar". Laura Chinchilla, que va ser vicepresidenta durant el mandat d'Oscar Arias, s'ha compromès a seguir fomentant els negocis de Costa Rica, a continuar amb els pactes de lliure comerç i a buscar inversors.

Les enquestes ja situaven Laura Chinchilla com a candidata favorita en aquests comicis. Amb el 47% dels vots, Chinchilla evita una segona volta i es proclama directament presidenta de Costa Rica. Tot i això, Liberación Nacional haurà de buscar aliances amb els partits de l'oposició, ja que no han aconseguit majoria a l'assemblea legislativa.

Amb la victòria de Laura Chinchilla augmenta el grup de dones presidentes a l'Amèrica Llatina. La nova líder de Costa Rica s'uneix així a les presidentes Michelle Bachelet, de Xile, i Cristina Fernández, de l'Argentina. Chinchilla es mostra contrària al matrimoni homosexual i a l'avortament, però és vista com una abanderada de la dona al seu país.

Cosra Rica s'ha caracteritzat per ser un país amb estabilitat política amb una economia basada en el turisme, en els productes manufacturats com els microxips i les exportacions de cafè, pinya o plàtan. Amb sis dècades d'eleccions democràtiques, Costa Rica és un dels països més estables de l'Amèrica llatina i no disposa d'exèrcit propi.

Primera promesa

La primera promesa va ser atacar amb fermesa la "inseguretat ciutadana", ja que té com a principal "repte" reduir la "criminalitat, la violència i el narcotràfic" que va començar a tenir efectes en aquest país com a conseqüència de la ?guerra entre càrtels de la droga a Mèxic.
Chinchilla, de 50 anys, va dir davant els seus simpatitzants que "Centreamèrica pot ser l'últim camp de batalla de la guerra que es viu a Colòmbia i Mèxic", per tant, va considerar que cal "aixecar la guàrdia i intentar recuperar la tranquil·litat".

La mandatària electa, que va ser ministra de Seguretat Pública entre els anys 1996 i 1998, va reiterar en les seves primeres declaracions als mitjans que els dos grans reptes del seu Govern seran el combat contra la violència i la reducció de la pobresa, a través de l'enfortiment de l'economia, la salut i l'educació.

"El país va pel bon camí, no obstant, hem de reconèixer que tenim encara un enorme desafiament en el combat a la pobresa, ja que un 20 per cent de les famílies estan en aquesta situació, i tenim el desafiament de la violència i la seguretat ciutadana", va concloure en el seu primer parlament com a nova presidenta.