Una taca al pulmó encén l´alarma

BARCELONA | DDG
L'afecció patida pel rei Joan Carles es va definir ahir com a "un tumor benigne" però en termes més precisos es tracta d'un nòdul pulmonar solitari (NPS). Aquesta mena de nòduls apareixen en els escàners o en els TAC adoptant forma de taca rodona o ovalada en els pulmons. La seva aparició no és sempre sinònim de la presència d'una lesió cancerígena sinó que més de la meitat dels nòduls que es detecten en els pulmons o en l'aparell respiratori són benignes. Aquestes patologies solen ser conseqüència de cicatrius velles o com a conseqüència que el pacient hagi estat exposat a infeccions com la tuberculosi. També poden aparèixer en ocasions per la presència de malalties inflamatòries. Ara bé, en el cas d'una persona ?fumadora com el Rei aquests ?nòduls sí poden ser un indicador de la presència d'un càncer de pulmó.
La troballa d'un NPS en un pacient genera sovint una situació d'incertesa i no només per al propi pacient sinó també per a l'equip mèdic que el tracta.
Els principals criteris per saber si el tumor és o no dolent per a l'organisme passen per concretar l'historial mèdic del pacient i els factors de risc que presenta (edat, tabaquisme, malalties i exposicions prèvies), la mida de la lesió i les característiques que presenta a l'exposició radiològica.
Si el nòdul és inferior a 1,5 centímetres de diàmetre es considera que hi ha una baixa probabilitat de que sigui dolent i es dispara si creix per damunt dels 2,5 centímetres.
Pel que fa a l'edat, es considera en la franja baixa del risc les persones que tenen menys de 45 anys, de risc intermedi quan compten entre 45 i 60 anys i d'alt risc sí superen la barrera dels 65 anys. Com en tot el relacionat amb el pulmó, l'hàbit del tabac també té una incidència clara en el risc de que el tumor sigui maligne ja que el risc baixa en picat si el pacient no ha fumat mai, està en fase intermèdia de perill si fuma menys de vint cigarretes al dia i creix exponencialment quan el fumador és dels que esgota més d'un paquet diari. Una dada importantíssima per aclarir dubtes sobre el perill que comporta la lesió és disposar de l'historial clínic del pacient i averiguar si el nòdul s'ha mogut o ha crescut de tamany en les sucessives revisions a què s'hagi sotmès el pacient.
Si després de l'anàlisi de tota la informació mèdica i complemenentària sobreviuen els dubtes sobre la natralesa del nòdul o se sospita que pugui ser danyós per la salut, l'opció més habitual passa per optar per la cirurgia i exrirpació del nòdul. amb aquesta mesura el risc de futures complicacions baixa dràsticament.