La incertesa marca l´inici de les converses per formar govern a Bèlgica

MADRID | EFE/DDG
El futur de Bèlgica com a país preocupa ara més que mai després de la històrica victòria electoral dels nacionalistes conservadors flamencs (N-VA), partidaris de la independència de Flandes, en plena crisi econòmica i a només tres setmanes d'assumir la presidència rotatòria de la Unió Europea. La Comissió Europea va mostrar la seva confiança que Bèlgica exerceixi una presidència de la UE "efectiva i ambiciosa" a partir del proper 1 de juliol, malgrat el canvi de Govern, segons una dels seus portaveus, Pia Ahrenkilde. Bèlgica "és un dels països fundadors de la UE i, com a tal, esperem que continuï mostrant un compromís ferm i important", va afegir.
Les eleccions generals de diumenge, convocades de manera anticipada després de l'última caiguda del Govern a causa de la forta disputa lingüística entre flamencs i francòfons, van confirmar un ascens de la dreta nacionalista del N-VA al nord del país que va resultar molt més marcat del que apuntaven els sondejos. La Nova Aliança Flamenca (N-VA) es va fer amb 27 dels 150 escons de la Cambra federal, seguida de prop pels socialistes francòfons (26 seients, 6 més que en els darrers comicis), que van ser els més votats a Valònia, la meitat sud del país, i a més consoliden una posició de lideratge a escala nacional al costat dels socialistes flamencs (SPA), que acumulen 13 escons.
Els grans perdedors d'aquestes eleccions van ser els liberals tant flamencs (Open VLD) com francòfons (MR), ja que tots dos van aconseguir cinc escons menys que en els comicis de 2007 i probablement quedaran fora de la futura coalició de Govern.
Els líders de les principals formacions polítiques del país eviten de moment fer pronòstics sobre la composició del proper Executiu, però tots es declaren a l'espera del que demani el N-VA, condemnat per la seva victòria a marcar el ritme i prendre la iniciativa.
El líder del N-VA, Bart De Wever, que es va reunir ahir amb el rei Albert II, va insistir que vol negociar amb els partits flamencs i francòfons, però no va descartar que els francòfons prefereixin excloure la seva formació, cas en el qual, va avançar, "hauran d'assumir les conseqüències".
De Wever, qui va dir que vol establir "estructures que funcionin", va rebutjar fixar un calendari i es va limitar a assenyalar que espera poder aprofitar l'estiu per veure si es pot formar un nou Executiu belga i temptejar si és possible emprendre "reformes ambicioses de l'Estat".
Per part seva, el ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va descartar que el resultat de les eleccions pugui tenir conseqüències negatives en la presidència de torn de la UE que aquest país assumeix l'1 de juliol. Les autoritats belgues "seguiran endavant amb les prioritats establertes", va afegir.