El PP exigeix que es revisi la llibertat sota fiança de l´exsecretari general de LAB

MADRID | EUROPA PRESS/EFE/DDG
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va considerar que l'Audiència Nacional hauria de revisar la resolució del jutge Baltasar Garzón que va permetre que l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga quedés en llibertat sota fiança per cuidar la seva mare. De Cospedal va fer aquesta consideració després que el diari El Mundo hagi publicat que Díez Usabiaga dedica menys d'una hora al dia a tenir cura de la seva mare, una situació que la secretària general del PP va considerar "un escàndol".
Garzón va deixar el passat 26 d'abril en llibertat sota fiança de 30.000 euros Díez Usabiaga per cuidar la seva mare perquè aquesta hi manté una "relació de dependència", i li va imposar l'obligació d'oferir quinzenalment informació sobre la cura dispensada a la seva progenitora, la de comparèixer dues vegades a la setmana al Jutjat i la prohibició d'abandonar el territori estatal.
En l'últim informe que Díez Usabiaga ha presentat i en el qual detalla la seva activitat entre el 24 de maig i el 6 de juny, aquest assegura que en aquest període va dedicar a la seva mare "una mitjana de 68 minuts diaris".
En un altre ordre de coses, l'eurodiputat del PP i exministre d'Interior, Jaime Mayor Oreja, va afirmar que la vocació de la banda terrorista ETA no és desaparèixer sinó "aterrar en les institucions", i va exigir al Govern "un compromís polític" mitjançant el qual asseguri que no negociarà "mai" amb organitzacions terroristes. Segons la seva opinió, el projecte d'ETA "fa que unes vegades la seva força estigui en els comandos i, altres vegades, estigui en la política" i en situacions com l'actual, amb una Espanya "molt debilitada", la banda "voldrà entrar en la política".
"ETA pot canviar de mètode, de persones, de dirigents, d'aliats reals o potencials, però el que no canviarà mai és d'objectius i de projecte. ETA, fins que no fracturi Espanya, no desapareixerà, ETA tutelarà, amb l'aparença que se li vulgui donar al final, per ajudar el Govern d'Espanya i afavorir el projecte de Rodríguez Zapatero", va reblar l'eurodiputat.
Així mateix, va afegir que l'objectiu del president de l'Executiu "passa per un projecte de resolució de conflictes, per un diàleg i una negociació amb ETA", ja que "així va arrencar la seva primera legislatura" i, segons el seu parer, "aquest projecte continua viu en la seva segona legislatura, però amb un format diferent". Va considerar que també formen part del projecte de Zapatero una idea d'Espanya "irreconeixible" i una idea de Nació "discutida i discutible", les quals tenen l'expressió al País Basc.