MADRID | EUROPA PRESS/EFE/DDG
El president de la Generalitat, José Montilla, va destacar que Catalunya i Kosovo tenen "poques coses en comú", fet pel qual va rebutjar que puguin establir-se paral·lelismes entre les dues realitats. "La situació tràgica viscuda als Balcans, la confrontació, la guerra civil i l'existència d'un règim opressiu com la Sèrbia de Milosevic no té res a veure amb la Catalunya i l'Espanya de 2010", va destacar. En aquest sentit, va afegir que no es poden establir paral·lelismes sobre les realitats que es viuen en els dos territoris, "malgrat que a alguns els pugui interessar" després que la Cort Internacional de Justícia (CIJ) afirmés que la declaració unilateral d'independència de Kosovo no va violar el Dret Internacional.
Per part seva, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, va instar el Govern espanyol a abandonar el bàndol de països que no reconeixen la independència de Kosovo i sumar-se als 69 estats que ja l'han reconegut. Ridao va afirmar que la postura internacional sobre Kosovo demostra que, després del fracàs de la via estatutària a Catalunya, "ningú podrà aturar" el procés cap a la independència si després de les eleccions al Parlament una àmplia majoria l'avala. ERC va presentar al Congrés una proposició no de llei en la qual s'insta el Govern a reconèixer Kosovo. En l'exposició de motius, ERC recorda que quan l'exprovíncia de la República de Sèrbia va declarar la independència el 17 de febrer de 2008 i es va constituir en la nova República de Kosovo aquesta declaració va ser avalada pels Estats Units i per la immensa majoria d'estats de la UE, com Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia, però que en canvi, Espanya s'hi va posicionar en contra.
Paral·lelament, el president del PNB, Iñigo Urkullu, va mostrar la seva satisfacció per l'aval de la Cort Internacional de Justícia a la declaració unilateral d'independència de Kosovo i va opinar que, encara que la resolució no és vinculant, Espanya "hauria de reconèixer l'exercici de la lliure determinació dels pobles des de l'especificitat de cadascun".
El coordinador de la Presidència del PP, Jorge Moragas, va assegurar que no es pot "extrapolar" a Catalunya o País Basc la decisió de la Cort Internacional de Justícia. Segons va destacar, es tracta de "situacions de naturalesa totalment asimètrica".
Posició inamovible
Finalment, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va aclarir que l'Executiu "manté la seva posició" de no reconèixer Kosovo i va advocar per "la solució dialogada del conflicte", perquè "és l'únic camí possible". "La nostra posició no ha canviat per dues raons: Una, per respecte a la resolució (1244) que vam compartir del Consell de Seguretat de Nacions Unides, i dos, atenent als acords fronterers i de diversitat ètnica i cultural que van posar fi a la guerra de Bòsnia", va explicar.