Les brigades del coronel Moammar al-Gaddafi van llançar una gran contraofensiva aèria, terrestre i marítima contra la principal línia defensiva de l'oposició rebel, situada a la localitat de Ras Lanuf, a 450 quilòmetres de Bengasi, la capital rebel, amb un resultat encara incert. Un comandant revolucionari va assegurar que l'enclavament petrolier de Ras Lanuf havia estat recuperat per les forces gaddafistes, una informació desmentida posteriorment pel vicepresident del màxim òrgan rebel, Abdelhafiz Ghoga.

"No és cert, és simplement un bombardeig indiscriminat", va afirmar Ghoga, vicepresident del Consell Nacional Transitori, abans d'aclarir que la zona atacada és "el nostre més important front defensiu". No obstant això, el comandant rebel va reconèixer que tots els seus homes estaven morts o havien fugit i que els milicians es replegaven cap a Brega, a uns 200 quilòmetres a l'est.

En aquest sentit, James Clapper, director de l'Agència Nacional d'Intel·ligència dels Estats Units, va pronosticar que Gaddafi pot acabar "imposant-se en el llarg termini" dins d'un conflicte armat similar "al de Somàlia". "No crec que Gaddafi tingui cap intenció d'anar-se'n. Per les evidències de les que disposem, sembla que s'està instal·lant en un procés de llarga durada", va explicar Clapper.

Paral·lelament, els Estats Units van enviar un missatge clar a Gaddafi que ja no el considera el líder legítim de Líbia, en suspendre les relacions amb la seva ambaixada a Washington i encarregar a la secretària d'Estat que es reuneixi amb l'oposició.

Per part seva, l'Executiu francès va oficialitzar que reconeix el Consell Nacional Libi, impulsat per les forces contràries a Gaddafi, com a representant legítim del país del nord d'Àfrica. Sempre de la mà, Berlín va decidir congelar els comptes del Banc Central de Líbia i l'Autoritat Líbia d'Inversions a Alemanya. El presidente francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre britànic, David Cameron, van demanar públicament al líder libi que abandoni el país àrab.

Presència militar

Els països de l'OTAN van acordar reforçar la presència d'unitats navals al Mediterrani central, però van deixar clar que l'Aliança no usarà la força a Líbia sense un mandat de les Nacions Unides i el suport dels països de la regió. Els ministres de Defensa aliats, reunits a Brussel·les, van decidir a més seguir preparant possibles accions, la planificació de les quals han encarregat a les autoritats militars de l'organització. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va advocar perquè "tots" els països de la UE "caminin al mateix ritme", al mateix temps que el portaveu de l'oposició rebel líbia, Mustafa Geriani, assegurava que el Govern espanyol ha mantingut contactes amb el Consell Nacional Transitori.