Bildu presenta les al·legacions contra la seva il·legalització

L'escrit, que ha estat dipositat al Registre del Tribunal Suprem per un procurador de la defensa de Bildu, serà analitzat al costat dels recursos per la Sala del 61 del Tribunal Suprem, que previsiblement es reunirà a partir de les 20.00 hores d'avui.

Tot i això, no és probable que la resolució sobre aquesta coalició i el total de 19 agrupacions electorals els candidats de les quals també han estat impugnats es produeixi fins a les 12 de dissabte a la nit, que és el termini límit que dóna a l'alt tribunal la Llei Orgànica de Règim Electoral, que és la que regeix aquest procediment.

Segons les tesis de l'Advocacia i de la Fiscalia, Bildu no seria més que un vehicle instrumentalitzat per l'esquerra abertzale il·legalitzada per intentar mantenir-se en les institucions democràtiques. Seria el "pla b" de Batasuna després de la resolució del Tribunal Suprem que va prohibir la inscripció de Sortu en el Registre de Partits Polítics el passat 24 de març.

La Sala del 61 va admetre ahir a la nit a tràmit els recursos de la Fiscalia i de l'Advocacia i va ordenar comunicar la seva decisió per via telemàtica a les candidatures impugnades perquè poguessin personar-se i presentar les seves al·legacions abans de les 12 hores d'aquest avui.

A més, la Sala Especial de l'article 61 va acordar acumular d'una banda els recursos presentats contra les agrupacions d'electors, i per un altre els presentats contra Bildu, i ha nomenat ponents els magistrats Rafael Gimeno-Bayón i Manuel Alarcón, respectivament.

Es dóna la circumstància que Gimeno-Bayón, de tall progressista, formarà part de les deliberacions ja que la sentència en què el Suprem va anul·lar el passat 12 d'abril el seu nomenament encara no ha estat dictada, i l'anul·lació del seu nomenament encara no és formal.

A més, dins de la peça separada incoada en relació amb la mesura cautelar sol·licitada per l'Advocacia de l'Estat, la Sala del 61 va acordar ahir a la nit estimar l'esmentada petició i va denegar cautelarment l'entrega del cens electoral a les llistes impugnades.

L'Advocacia de l'Estat va demanar dimecres al Suprem que suspengués l'obligació de l'Oficina del Cens Electoral i de les Juntes Electorals d'haver de subministrar còpia del cens a les candidatures de Bildu i a les 16 agrupacions electorals que va impugnar per evitar que puguin disposar d'aquest "instrument de localització de persones utilitzat moltes vegades per atemptar".

Candidats de Bildu han afirmat que "només els qui tenen por a la democràcia i a la llibertat d'Euskal Herria" tenen "interès a impedir" la seva presència en les pròximes eleccions i han advertit que la "no presència" de la coalició "portarà l'aplicació de polítiques contra els treballadors". Alhora, han fet una crida a la societat per participar en la manifestació ELA, LAB, STEE-EILAS, EHNE i HIRU d'aquest 1r de Maig.

Comunicat de Bildu

En una roda de premsa a Bilbao, integrants de les candidatures de Bildu per a les pròximes eleccions municipals i forals i membres d'ELA, LAB, CCOO, ESK i USO han fet públic un comunicat amb motiu de la commemoració aquest diumenge del Dia del Treballador, al qual han donat lectura el candidat a les Juntes Generals de Biscaia Asier Arana, la membre de CCOO i candidata a l'Ajuntament d'Eibar Begoña Vesga Allende, i el delegat de LAB i candidat a les Juntes biscaïnes Aitor Torre.

En el document, adverteixen que aquest 1r de Maig s'emmarca en una situació d'"accentuació" de la crisi econòmica d'"un sistema capitalista que ha provocat una nova pas més enllà en la pèrdua dels drets dels treballadors" i en què "la intenció de reformar el capitalisme proclamada al començament de la crisi s'ha diluït, donant pas a una avarícia sense frens dels qui volen beneficis a costa del que sigui necessari".

D'aquesta manera, denuncien que s'han produït "ja massa voltes de la patronal i la banca", amb la "cooperació necessària" del govern espanyol i dels executius basc i navarrès. Entre les quals hi ha, citen l'"ingent quantitat" de diners públics rebuda per la banca, la reforma laboral per aconseguir "mà d'obra més barata" i l'"amenaça" amb reformar els convenis col·lectius perquè "es perdin drets".

També critiquen la reforma del sistema públic de pensions per "reduir quanties" i endarrerir l'edat de jubilació, així com la "paralització" de les substitucions en els serveis públics i la reforma de les caixes "orientada a la seva privatització progressiva".

Davant d'aquests "atropellaments", aposten per "frenar en sec" i "unir" els treballadors per "revertir aquests atacs". Proposen que els ciutadans puguin "dir no a les imposicions de la dictadura dels mercats", sotmetent a consulta popular totes les reformes "acordades entre banca i patronal", i impulsar "una alternativa al capitalisme depredador" que "reparteixi la riquesa", reforci els serveis públics i disminueixi les jornades laborals "sense reduir les rendes" dels treballadors.

Segons la seva opinió, no és possible aconseguir-ho mitjançant el diàleg social" perquè "les mesures que es dialoguen amb la patronal són decisions preses per endavant" i només serveix com "un adorn" la funció de les quals és "legitimar qualsevol abús" contra els treballadors.

En aquest context, demanen un marc basc de relacions laborals per poder disposar d'"instruments i competències legislatives" a les institucions i agents econòmics i socials bascos.

Després de fer una crida a participar en la manifestació convocada per a aquest 1r de Maig per ELA, LAB, STEE-EILAS, EHNE i HIRU a Bilbao, reclamen que "els qui s'entesten a seguir practicant les mateixes polítiques que han portat a l'actual crisi no poden seguir gestionant ni un minut més les institucions", que no han de "néixer contaminades per la imposició, l'opacitat, el clientelisme i els fraus".