Els més de nou milions de portuguesos que estan cridats a les urnes aquest diumenge tenen a la seva mà l'elecció del govern que haurà d'afrontar els propers tres anys amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea (UE), que vigilaran de prop el compliment del dur programa econòmic que acompanya el rescat de 78.000 milions d'euros. Les enquestes apunten en la recta final de la campanya a una majoria de la dreta al Parlament.
Els comicis d'aquest diumenge són els comicis de revàlida del primer ministre i candidat del Partit Socialista, José Sócrates, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió el mes de març passat, poc més d'un any després d'haver estat reelegit primer ministre de Portugal.
Les eleccions anticipades van marcar el final d'un govern en minoria que no va aconseguir tirar endavant l'últim pla d'austeritat acordat amb Brussel·les que havia d'allunyar el país d'un rescat financer.
El passat 23 de març, tots els partits de l'oposició van donar l'esquena al pla d'ajust del Govern al Parlament, que ja era el quart l'últim any. El rebuig dels partits d'esquerra, que junts sumen el 17% dels vots, era esperat per les seves crítiques a un Executiu més preocupat per atendre els dictats de Brussel·les que les necessitats de la població. El que no era esperat era el vot negatiu del PSD, principal partit de centre-dreta.
El líder del Partit Socialdemòcrata (PSD), Pedro Passos Coelho, va passar de donar suport a un govern en minoria en la seva actuació contra la crisi, com es va veure en la votació del Pressupost de l'Estat per a 2011, a desencadenar una crisi de govern que va desembocar en la convocatòria d'eleccions anticipades.
Mentrestant la situació del deute públic es va fer insostenible i José Sócrates es va veure obligat a demanar un rescat financer el 6 d'abril a la UE i l'FMI.
Una delegació del Banc Central Europeu (BCE), de la Comissió Europea (CE) i del Fons Monetari Internacional (FMI) va aterrar a Lisboa pocs dies després per conèixer a fons la situació dels comptes públics portuguesos i acordar el programa econòmic més dur que es recorda a Portugal amb la finalitat de reduir el dèficit públic al 5,9% del PIB el 2011; al 4,5% el 2012; i al 3% el 2013. Com a conseqüència, Portugal entrarà en recessió els dos anys següents al 2%.
Els primers trams del préstec amb l'FMI i la UE, 12.000 milions, van arribar amb rapidesa les últimes dues setmanes de maig, en plena campanya electoral, davant de les dificultats reconegudes pel ministre de Finances, Fernando Teixeira dos Santos, de fer front a les obligacions financeres de l'Estat al juny .
El segon tram de l'ajuda, l'agost, està condicionat a una sèrie de reformes i mesures que haurà d'afrontar el nou govern en un temps rècord.
Les enquestes apunten a començaments de la campanya a un resultat ajustat aquest diumenge i l'alt nombre d'indecisos (un 20%) deixava obertes totes les possibilitats, que feia difícil als analistes polítics un pronòstic.
Així, mentre els líders del PSD i el PS recorrien el país per demanar la majoria absoluta, una pragmàtic CDS-PP, de centre-dreta, s'intentava situar a l'esquerra del PSD en preveure que tindrà en la seva mà la clau de govern.
Tot i això, en la recta final la balança es va inclinar a un Parlament de majoria de dretes i els sondejos donaven el PSD un avantatge de 5,4 punts sobre el PS, que afavoriria la formació d'un govern de coalició PSD/CDS per obtenir la majoria parlamentària que reclamen tots els sectors de la societat per complir amb les dures exigències de la 'troica'. No seria tan bo per a José Sócrates, qui veuria compromesa la seva continuïtat com a secretari general del PS.
Primeres tasques
En tot cas, sigui qui sigui el candidat guanyador, no hi haurà molt de temps per a negociacions. Només entrar en funcions, previsiblement el juliol, el nou Executiu tindrà menys d'un mes per complir amb les exigències del memoràndum acordat entre el Govern portuguès, l'FMI i la UE, amb el suport del PS, el PSD i el CDS-PP.
Els partits més a l'esquerra, que es van negar a participar en les negociacions amb la 'troica', estan fora de qualsevol possibilitat de govern.
El fet que guanyi qui guanyi les eleccions d'aquest diumenge haurà de complir totes i cadascuna de les mesures incloses en el memoràndum signat amb la 'troica', ha convertit la campanya electoral en un continu intercanvi d'acusacions sobre qui va portar el país a la intervenció, sense propostes reals ni debats fructífers, si bé el desgast de José Sócrates després de sis anys de govern sembla haver afavorit el conservador Pedro Passos Coelho.
El nou govern té fins a finals de juliol per elaborar una proposta d'alteració dels costos de treball, que passaria per la reducció de les prestacions de les empreses a la Seguretat Social, assumpte discutit en la campanya.
Sócrates no vol donar xifres malgrat signar amb la 'troica' una "reducció substancial" d'aquesta taxa, mentre que Passos Coelho parla de quatre punts percentuals, però no de com compensarà aquesta reducció en els ingressos de l'Estat.
Alhora, haurà de trobar un comprador al nacionalitzat Banc Portuguès de Negocis (BPN) abans que finalitzi el juliol, en què haurà de presentar abans de res un pla a Brussel·les d'actuació per a la seva venda.
A més, haurà fer un informe amb detall de l'estructura empresarial de l'Estat i els seus costos, proposar reduccions específiques i sostres de deute per a aquestes empreses abans de 2012, i donar un impuls als processos judicials empantanegats.
La mesura més polèmica vindrà sens dubte de la mà de la reforma laboral, en què la 'troica' demana reduir les indemnitzacions per rescissió de nous contractes indefinits de 30 a deu dies per any treballat, amb un límit màxim de 12 mesos.
En els contractes temporals, la proposta és reduir de 36 a deu dies en els contractes de fins a sis mesos, i de 24 a deu dies les indemnitzacions dels contractes temporals de més de sis mesos.
