Sarah Palin és un frau amb carisma i amb el suficient suport polític com per segrestar a la pràctica el Partit Republicà. És ridícula i perillosa en la mateixa mesura.

Palin està segura de tot sense tenir idea de res. Els únics fets reals són els que ella reconeix; els altres, quan se citen per contradir la seva veritat particular, es considera que tenen intencionalitat política. Els llibres d'història no són sinó armes utilitzades pels seus enemics en els seus incessants atacs, penoses temptatives d'intentar perjudicar-la.

Segons la seva opinió, ella no comet errors. Per això pot ser que la sorprengui saber que així és com era l'heroi revolucionari nord-americà Paul Revere: "El que va advertir als britànics que no ens treurien les nostres armes, fent sonar aquestes campanes, i assegurant-se mentre cavalcava per la ciutat d'enviar aquests trets d'advertència i campanades que deien que estaríem segurs i que seríem lliures".

Bestieses completes, de principi a fi. El propòsit del passeig nocturn de Revere va ser advertir als habitants del municipi i als líders patriotes que efectius militars britànics s'acostaven. No va fer sonar cap campana ni va disparar cap tret d'advertència; el senyal convingut implicava penjar fanalets del campanar de l'església d'Old North, un si s'acostaven els casaques vermelles per terra i dos si s'acostaven pel mar.

Palin va donar a conèixer el seu fantasiós relat dijous després de recórrer el barri històric de Boston. "Visitem el lloc on va viure Paul Revere d'adolescent, el que va ser una novetat descobrir", va dir a la premsa, passant per alt afegir, suposo, que no es va molestar a llegir cap dels fullets.

Va ser còmic i estrany, com tantes pallassades de Palin, però, quina importància té? Qualsevol pot patir un mareig momentani i dir alguna cosa estúpida davant d'una càmera. Et rius d'això i passes a una altra cosa.

Llevat que siguis Sarah Palin. Participava a Fox News Sunday, i Chris Wallace li va fer la pregunta evident: "Es deu haver adonat que va ficar la pota en l'assumpte de Paul Revere, no?". Es podia esperar que ella fos encantadorament autocrítica. En lloc d'això, per a evident sorpresa de Wallace, Palin va insistir que el seu ridícul relat era cert.

Palin va explotar un incident menys conegut del passeig de Revere a cavall, quan va ser capturat i retingut breument per diversos efectius britànics. Va sortir del pas en què es trobava en una fugida cap endavant afirmant presumptuosament que era qui obria el pas a 500 milicians ben armats, preparats per entrar en combat.

"Part del seu viatge va ser per avisar els britànics que "ja hem arribat", que "sorpresa, no tindreu èxit. No confiscareu armes americanes. No vencereu els nostres propis particulars, individus, milicians ben armats que tenim".

Wallace somreia com si fos incapaç de creure's el que escoltava. "No vaig cometre cap error en parlar de Paul Revere", va dir Palin. "Conec la meva història nord-americana". Sí, és clar. I no, gens.

Qualsevol que cregui que Revere va fer sonar les campanes i que va disparar simplement no coneixerà -fins després dels fets- la trobada amb els soldats britànics. I en qualsevol cas, Revere no pretenia "avisar els britànics", advertia els colons que arribaven els britànics. I no estava fent cap tipus de defensa de la Segona Esmena en parlar de "les armes nord-americanes" perquè no hi havia cap Segona Esmena. I...

Sí, incideixo en allò evident. Però ho estic fent perquè l'incident diu molt de l'arrogant menyspreu de Palin cap a la informació objectiva. La veritat mai hi té res a veure. Tot gira entorn de Sarah.

Va dir a la Fox que havia estat víctima d'una "pregunta trampa". Però no hi ha cap indicació, a jutjar per la gravació de la trobada, que se li preguntés concretament per Paul Revere. La seva errada es va produir al mig de la crònica general de la seva visita a Boston.

La relliscada és comprensible -bé, gairebé. Però es va obcecar amb una afirmació de persecució i una mentida descarada. Això és el que passem per alt a la nostra pròpia costa.

És una minúcia sense importància. Però Palin exigeix ser considerada algú històric i importantíssim en la vida política de la nació. La seva formació li té tanta por que el seu favorit putatiu a la candidatura presidencial, Mitt Romney, ni li demana explicacions per robar-li protagonisme a l'acte d'inici de la seva campanya deixant-se caure pels voltants, rematada pel circ mediàtic que l'acompanya.

La dona, com Lord Byron, "està boja, és dolenta i és perillós tenir-la a prop". Jo ho aniria pregonant pel país, si pogués trobar el meu cavall i les meves campanes.