Els tres pirates informàtics detinguts en una operació policial en diverses províncies de l´Estat tenien previst llançar un atac contra les pàgines webs dels principals partits polítics en la vigília de les eleccions del 22-M, tal i com ho havien decidit després de sotmetre el tema a votació amb la resta dels ciberactivistes. L´atac, però, finalment no va veure la llum perquè van ser arrestats.

Així ho ha assegurat comissari cap de la Brigada d'Investigació Tecnològica, José Manuel Vázquez, en una roda de premsa conjunta amb el comissari de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, José Luis Olivera, en què han informat de la desarticulació a l´Estat de la cúpula de pirates informàtics d´´Anonymous´. Els arrestats actuaven des de diferents punts de l´Estat espanyol. Un d´ells des d'Arenys de Mar, l'altre des de Gijón i el tercer des de Sant Vicent de Raspeig. Segons Interior, la resta de membres s'afegien els atacs descarregant un petit programa que posava el seu ordinador a disposició del col·lectiu.

Tots ells, que ja han estat posats en llibertat, s'enfronten a penes d'entre 1 i 3 anys pels delictes d'associació il·lícita i de descobriment i revelació de secrets, en el cas que finalment s'hagin apoderat de dades.

21-M, 16 hores

Per fer els atacs, els tres administradors sotmetien a votació determinats objectius des d'un xat controlat per un servidor que estava a Gijón. Els membres del col·lectiu podien escollir entre cinc o sis objectius i aquell que resultava més votat era el que patia un atac de denegació de servei, que consisteix en enviar milers de peticions a un mateix servidor de manera que no pugui respondre.

Segons Interior, en el moment de la intervenció d'aquest servidor els membres del col·lectiu ja havien decidit atacar els principals partits el dia 21 de maig a les quatre de la tarda, 24 hores abans de les eleccions.

Als tres detinguts se'ls imputen delictes de revelació de secrets i d'associació il·lícita però ja es troben en llibertat.

Interior, però, assegura que l'operació no posa punt i final al col·lectiu Anonymous, que pot continuar actuant amb altres servidors instal·lats dins i fora de les fronteres espanyoles.

Moviment a nivell mundial

Es tracta d'un moviment compost per persones de diverses nacionalitats que actuen anònimament de manera independent però coordinada per atacar un objectiu, per tal de col·lapsar determinades pàgines web o aconseguir dades que després els puguin servir.

Des dels seus inicis el 2008, ´Anonymous´ han atacat a tot el món a nombroses multinacionals, entitats financeres o pàgines oficials dels governs d'Egipte, Algèria, Líbia, Iran, Xile, Colòmbia o Nova Zelanda.

Així doncs, tot i que ja funcionava abans, Anonymous es va donar a conèixer per la seva defensa de Wikileaks. Els seus membres van dirigir atacs contra els serveis que havien bloquejat els comptes amb què Julian Assange recollia fons.

Als seus vídeos penjats a Youtube rebutgen les acusacions de ciberterroristes i afirmen que només ataquen servidors temporalment però ni danyen ni roben els servidors "encara que disposem dels mitjans per fer-ho". "Els nostres objectius són nombres i la nostra lluita pacífica es lliura per impedir que interessos particulars atemptin contra la llibertat d'expressió i d'informació", afirmen.

A l´Estat, la investigació va començar l'octubre del 2010 arran d'una denúncia del Ministeri de Cultura després que el seu web patís un atac de "denegació de servei"-per col·lapsar la pàgina-, en aquest cas per protestar per l'anomenada "Llei Sinde".

Posteriorment, aquest moviment va reivindicar l'atac contra la Junta Electoral Central (JEC) del passat 18 de maig, quatre dies abans de les eleccions, acció que va conduir als investigadors a detenir a Almeria a un dels responsables d´"Anonymous" a territori espanyol, de 31 anys i natural de Gijón.

Segons Vázquez, aquesta persona donava infraestructura a l'organització amb un servidor ubicat en el seu propi domicili i des del qual s'han coordinat suposadament atacs llançats contra la botiga de Playstation de Sony, BBVA, Bankier o Enel, entre d´altres empreses.

El comissari cap de la BIT ha destacat la sofisticació que els detinguts utilitzaven per dur a terme els seus atacs informàtics que fins i tot utilitzaven xarxes wifi alienes per no ser rastrejats. De fet, dos d'ells no tenien ni tan sols connexió a Internet.