Erdogan revalida la majoria absoluta en les eleccions generals de Turquia

L'AKP obté el 50,4% dels vots, molt lluny del Partit Republicà del Poble (CHP), amb un 25,8%

 11:14  
El primer ministre, Tayip Erdogan, es prepara per votar, ahir a Istanbul.
El primer ministre, Tayip Erdogan, es prepara per votar, ahir a Istanbul. Tolga Bozoglu/efe

ISTAMBUL | EFE/DDG Els islamistes moderats del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, van revalidar una còmoda majoria absoluta, amb 326 escons, en els comicis celebrats ahir a Turquia, que van transcórrer amb normalitat i amb l'economia com a principal assumpte.
L'economia i el repartiment del benestar entre la població van dominar la tercera cita consecutiva amb les urnes d'Erdogan i del seu Partit de la Justícia i del Desenvolupament (AKP), fundat el 2001 per ell i l'actual president de la República Turca, Abdullah Gül. El "miracle econòmic" de Turquia en l'última dècada és palpable, amb un creixement del 8,9 per cent el 2010, encara que no hagi repercutit tant en alguns sectors com els pagesos i els treballadors en la indústria. Como a botó de mostra, la desocupació va baixar el març a l'11,5 per cent de la població activa, enfront del 14,4% del mateix mes de l'anterior.
Excepte en sectors més suspicaços del laïcisme turc, va quedar pràcticament oblidada la suposada "agenda secreta" d'Erdogan per islamitzar Turquia, un temor ampli en les eleccions de 2007.
Altres èxits que van saber reconèixer ahir a les urnes els electors a aquest carismàtic dirigent, a banda de salvar de la ruïna econòmica al país, és la neutralització del que en un altre temps va ser el molt influent estament militar. Com recordava ahir un votant crític a Erdogan, el 20 per cent de la cúpula castrense està entre reixes per casos relacionats amb intents fracassats de colpisme recollits en el cas judicial "Ergenekon". No obstant això, la seva retòrica nacionalista en els últims temps ha fet mal a la seva popularitat entre els votants kurds, que ahir el van castigar clarament a les urnes.
En les províncies del sud-est, on es concentra la població kurda, l'AKP va veure minvat el seu vot considerablement en benefici dels independents kurds del Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), que va passar de 20 a 35 diputats.
El seu principal rival a l'oposició, Kemal Kilicderoglu, que dirigeix des de 2010 el Partit Republicà del Poble (CHP), de centreesquerra, va aconseguir modernitzar aquesta formació, lliurant-la de la càrrega del militarisme colpista del passat i acceptant els valors democràtics occidentals.
Durant la jornada electoral només es van registrar incidents sense conseqüències greus, com l'intent de falsificar la identitat en diversos casos i un intent de linxar per això a cinc membres de l'AKP, així com la mort de tres per atacs al cor.

Quatre partits al Parlament
Amb el 95,1% de les paperetes escrutades, l'AKP va obtenir un 50,4 per cent, seguit del CHP, amb un 25,8%, del Partit d'Acció Nacionalista (MHP), amb un 13,1% i els independents agrupats en el Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) dels kurds, amb un 6,2%.
Aquests quatre partits estaran representats al parlament de 550 diputats en la pròxima legislatura de quatre anys, durant la qual Erdogan vol redactar una nova Constitució més d'acord amb la Turquia moderna que l'heretada dels militars en els anys vuitanta del passat segle. No obstant, els resultats indiquen que queda clar que Erdogan, de 57 anys d'edat, haurà de renunciar a plasmar el somni de crear un Estat presidencialista a l'estil francès en la nova Carta Magna i que ara haurà de consensuar-la amb altres partits parlamentaris i sotmetre-la a un referèndum popular.
Per actuar en solitari, l'AKP hauria d'haver aconseguit una majoria aclaparadora d'almenys dos terços del Parlament, o 367 escons, xifra molt allunyada dels 326 aconseguits ahir, encara que aquí hi pot encara haver una lleugera variació. La Comissió Electoral Suprema (YSK) confirmarà avui els resultats.

Enllaços recomanats: Premis cinema