Alemanya està empenyent Grècia a la fallida i podria fer-la agonitzar fins al setembre. El govern d'Angela Merkel, amb el suport d'Holanda, Àustria o Finlàndia, bloqueja l'aprovació del segon rescat mentre no s'obligui als bancs a pagar-ne una part (entre 25.000 i 30.000 milions d'un total de 80.000).

El 'premier' grec, Iorgos Papandreu, només té garantida l'ajuda per aguantar juliol i agost, uns 18.000 milions de deute que ha de retornar aquest estiu. Els 17 ministres d'Economia de la zona euro es limitaran finalment aquest diumenge i dilluns a Luxemburg a acordar el pagament del cinquè tram del primer rescat, però el segon paquet d'ajudes haurà d'esperar, com a mínim, fins l'11 de juliol.

"No sabem què fer, necessitem més temps", han assegurat a Reuters fonts properes a la negociació, que confirmen que Merkel vol guanyar temps i fer esperar Atenes fins al setembre. L'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, es nega a esperar fins al setembre i exigeix un acord l'11 de juliol. "Està sent difícil, però estic fortament convençut que podem evitar un escenari catastròfic arribant a un acord responsable en aquest moment crític", ha advertit Rehn. "Els pròxims dies seran crítics per a l'estabilitat financera i la recuperació econòmica a Grècia i Europea, confio en què tots els líders assumeixin la seva responsabilitat", ha demanat l'eurocomissari finlandès.

L'enfrontament entre Alemanya (amb Àustria, Finlàndia i els Països Baixos) i el BCE (amb l'estat espanyol, Bèlgica i França) està arrossegant les borses i disparant les primes de risc dels perifèrics, una psicosi que encara empitjora amb la inestabilitat política a Grècia. El govern de Papandreu no pot retornar els 27.000 milions d'euros en deute públic que li vencen l'any que ve, ni tampoc els 32.000 milions del 2013 i, de moment, només té assegurada l'ajuda per aguantar fins al setembre: 12.000 milions al juliol i 6.000 més a l'agost.

El ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, proposa que Atenes ajorni pagaments set anys: els bancs amb bons que vencen el 2012 els haurien de canviar obligatòriament per nous títols amb data de venciment al 2019 i fins llavors no podrien recuperar els diners. Però el BCE, amb el suport d'Espanya, França i Bèlgica, es nega a acceptar una reestructuració del deute tan brusca i proposa recuperar la Iniciativa de Viena que es va fer servir el 2009 per salvar Romania, Letònia, Hongria i Sèrbia. Es tractaria de demanar (que no obligar) als bancs que a mesura que vagin recuperant els diners dels seus bons els reinverteixin voluntàriament en més deute grec.

L'FMI ja estaria disposat a desbloquejar el pagament de la seva part del préstec, tot i que fins ara havia advertit que no posaria els diners compromesos mentre Atenes no fes més retallades i privatitzacions (Papandreu s'ha de vendre actius per valor de 50.000 milions d'euros fins el 2015). "La situació és clara: si hi ha compromisos importants dels europeus de fer tot el que sigui necessari per donar suport a Grècia, l'FMI pagarà el que li toca, i puc assegurar que hi haurà un acord", ha assegurat una font de Brussel·les.