El Congrés va avalar amb el suport de tots els grups, llevat del rebuig d'IU i l'abstenció d'UPyD, la pròrroga indefinida de la participació espanyola en l'operació internacional a Líbia, que comporta un cost mensual de 14,4 milions d'euros. Les ministres d'Exteriors, Trinidad Jiménez, i de Defensa, Carme Chacón, van sol·licitar davant la comissió conjunta Defensa-Exteriors del Congrés l'autorització per mantenir la presència espanyola a Líbia de manera indefinida i en els mateixos termes que fins ara. Després de més de tres hores i mitja de debat a la Comissió Conjunta, la Comissió de Defensa el va aprovar per 36 vots a favor (PSOE, PP, CiU i PNB), cap en contra i una abstenció (Rosa Díez, d'UPyD). El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, es va negar a votar i no va ocupar el seu escó en el moment de la votació.

Paral·lelament, les autoritats líbies van informar que un bombardeig de l'OTAN va causar 15 morts a localitat de Surman, a l'oest de Trípoli. Una marroquina i un sudanès es troben entre les víctimes. L'Aliança Atlàntica va negar els fets que se li imputen.

Per altra banda, el president sirià, Bashar al Assad, va destacar la importància d'un diàleg nacional per sortir de la crisi i seguir amb les reformes, encara que es va queixar d'"un petit grup de sabotejadors" que explota les demandes de canvi. En un discurs a la Universitat de Damasc, el tercer des de l'inici de les protestes polítiques a mitjans del mes de març passat, el mandatari va afirmar que "com més destrucció hi hagi, més lluny està Síria del desenvolupament i les reformes". El discurs del president va provocar que es multipliquessin les protestes dels opositors a tot el país.

Hores després, els ministres d'Afers Estrangers de la UE van condemnar "en els termes més ferms l'empitjorament de la violència" a Síria i van "deplorar" que el règim de Damasc "no hagi respost a les crides per posar fi immediatament a la violència i implicar-se en reformes significatives", i van confirmar que preparen sancions contra dirigents del règim "addicionals" en resposta a la situació.

En un altre ordre de coses, l'expresident egipci Hosni Mubarak, de 83 anys, pateix un càncer a l'abdomen després que el març de l'any passat li extirpessin un tumor maligne prop de la vesícula, va explicar el seu advocat, Farid al Dib. Mubarak, ingressat en un hospital de la localitat turística de Sharm al-Sheikh, "ni menja, ni beu i pateix comes esporàdics", va assegurar el lletrat. Al Dib va dir que a Mubarak li van detectar l'any passat un càncer sota de la vesícula a l'hospital alemany d'Heidelberg, on livan extirpar aquest òrgan i el duodè.

Finalment, el deposat president tunisià Zine El Abidine Ben Alí va ser condemnat en rebel·lia a 35 anys de presó per malversació de fons públics.