Els europeus es moriran més durant els mesos d'estiu que a l'hivern com a conseqüència de l'augment de les temperatures -fins a 4,5 graus en aquest segle-, a partir de l´any 2080, un fenomen que podria arribar a reduir la longevitat dels espanyols en gairebé un any i cobrar 230.000 vides a tot el continent.
Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi elaborat per un grup internacional de científics -entre ells, l'Institut Català del Clima (IC3)- en què s'han relacionat les dades diàries de temperatures i d'humitat, per l'estrès tèrmic que genera, i el nombre de morts provocats per les patologies estacionals d'estiu i hivern procedents de regions de 16 països europeus, amb una població de 400 milions de persones.
L'estudi indica que l'escalfament farà que a finals del segle XXI (amb temperatures previstes 4 graus superiors de mitjana a les actuals) augmentin a l'estiu les morts per cops de calor o afeccions cardiorespiratòries, i en canvi baixin els morts a l'hivern (que seran més temperats) per grip, hipotèrmia, hipertensió, pneumònies o altres malalties associades al fred.
Així, si es compleixen la projeccions climatològiques, la incidència associada a la canícula d'estiu superarà la del mes més fred de l'hivern, període que ara aglutina el major nombre de morts.
Si la població no aconsegueix adaptar-se a aquests canvis, la incidència de l'escalfament serà més gran en els països mediterranis -com França, Itàlia, l´Estat espanyol o Croàcia- on l'esperança de vida podria reduir-se per sobre dels 9 mesos, mentre que a l'Europa Central es mantindria més o menys igual i en països com el Regne Unit o Dinamarca, augmentaria de manera benigne dels hiverns.
El treball, que es publica aquest dimarts a la revista "Nature Communications" i on també participen científics francesos i suïssos, indica que encara que la mortalitat a Europa arribarà el seu mínim l'any 2040, a partir d'aquesta dècada s'incrementarà de forma progressiva, però amb aquestes diferències regionals, ha explicat Joan Ballester, un dels autors de la investigació.
A l´Estat, el canvi de la major mortalitat dels mesos d'hivern als d'estiu, es produirà abans del 2080.
El càlcul és que en les últimes dècades del segle XXI, més de 230.000 europeus moriran a conseqüència de la incidència d'aquests canvis climàtics.
La temperatura ideal per a la vida de l'home ronda entre els 14 i els 25 graus. La mortalitat creix progressivament a mesura que augmenten o es redueixen els graus d'aquesta anomenada "franja de confort".
No obstant això, a més d'aquest horitzó pessimista d'un problema d'aclimatació a aquestes noves temperatures, els autors de l'estudi apunten la possibilitat que en el cas que la població pogués adaptar-se a les noves temperatura estivals i hivernals l'esperança de vida augmentaria en 1,5 anys de vida.
El director de l'IC3, Xavier Rodó, ha assenyalat que tots aquests escenaris depenen de molts factors, tant del grau d'aclimatació de les persones a aquestes noves situacions climàtiques, com de les polítiques mediambientals per mitigar l'escalfament que apliqui la comunitat internacional.
Com a referència, la investigació ha tingut en especial consideració les dades de mortalitat produïts per l'anòmala onada de calor que va afectar el continent europeu a l'estiu del 2003, amb temperatures sense precedents (amb fins a 4 graus més de mitjana) i que va segar la vida a 70.000 persones, sobretot gent gran i persones amb problemes respiratoris, d'ells 20.000 a Itàlia, 19.500 a França o 15.000 a l´Estat espanyol.
En aquell any, però, la mortalitat hivernal va seguir sent major que la registrada durant l'estiu.
