El Tribunal Suprem ha reduït fins a 30 anys el màxim de temps a la presó que haurà de complir l'excap militar d'ETA Javier García Gaztelu, 'Txapote', que havia estat fixat en 40 anys el mes de setembre passat per l'Audiència Nacional.
Segons el recurs presentat per la defensa del terrorista, que ha estat estimat per l'alt tribunal amb el suport de la Fiscalia, a 'Txapote' se li havia aplicat indegudament este límit, doncs els delictes pels quals ha estat jutjat i condemnat s'han produït abans de la reforma penal que va elevar el temps màxim a la presó per als terroristes en 2003.
La sentència de l'Audiència Nacional impugnat per 'Txapote' es referia a la refosa de penes imposades a l'excap etarra fins a setembre de l'any passat, en relació amb de deu condemnes per delictes terroristes.
La sentència donada a conèixer este divendres, de la qual ha estat ponent el magistrat del Suprem Adolfo Prego, establix que en este cas no pot aplicar-se l'article 76 del Codi Penal, que ha estat reformat en 2003 per a elevar fins a 40 anys el compliment màxim de condemna per a determinades conductes, com són les terroristes.
El Suprem assenyala que en el cas de la sentència dictada per l'Audiència Nacional sobre la refosa de penes de 'Txapote' no apareixen les dates de comissió dels delictes, però sí es reflectixen els números registrals dels sumaris incoats en els processos, les condemnes dels quals s'acumulen, i resulta que tots ells han estat iniciats entre 1995 i 2002, és a dir, abans de la reforma penal.
"Sent una obvietat que els fets necessàriament eren anteriors a la data d'incoació dels sumaris, resulta també evident que tots ells van succeir quan no havia entrat en vigor la reforma de la Llei Orgànica 7/2003 -indica la sentència del Suprem-. La seua aplicació per la Sala d'instància és per esta raó una retroactiva aplicació de llei penal en perjudici del reu, que prohibix l'article 2 del Codi Penal".
El passat 19 de maig es va dictar l'última sentència contra 'Txapote', per la qual ha estat condemnat a 75 junta als també membres d'ETA Asier Arzalluz Goñi i Aitor Aguirrebarrena Beldarrain, per l'assassinat de dos guàrdies civils a Sallent de Gállego(Osca) el 20 d'agost de 2000.
Un dia abans se li havia condemnat a 19 anys i 4 mesos de presó per participar al metrallament d'uns habitatges militars del barri donostiarra de Loiola el 23 de juny de 1995.
