o va haver-hi pancarta, no va haver-hi pilot animant, no va haver-hi aterratge vertical en portaavions ni -gràcies a Déu- vestit de pilot. Però no ens enganyem: el president Obama va pronunciar dimecres la seva pròpia versió de discurs "missió complerta".

La política en ella mateixa no va ser cap triomf, només un compromís de mínims entre la retirada d'efectius de l'Afganistan més lenta sol·licitada pels comandaments militars i el ritme més ràpid desitjat per bastants legisladors demòcrates i una part important de l'opinió pública. Però Obama ho va engalanar molt bé, embolicat amb un llaç i afirmant, prematurament potser, que el seu "increment" a l'Afganistan ha estat un èxit.

Obama espera segurament que el seu pla de declarar la victòria i replegar-se lentament ens situï en alguna part entre el col·lapse catastròfic a l'Afganistan i un compromís nord-americà sense final. Però parlar a la lleugera comporta un risc: en afirmar que les coses van tan bé, Obama acabarà semblant un inconscient, com va passar a Bush, si les coses van malament després.

Això és més que una possibilitat teòrica. Com conclou una investigació oberta pel Comitè d'Exteriors del Senat, l'Afganistan ha desaprofitat el marge de temps que li va donar l'increment, realitzant només progressos modestos cap a la gestió pública competent. La totalitat menys el tres per cent del PIB de l'Afganistan és despesa militar exterior.

Però Obama està molt necessitat d'una victòria, i declarar-la a l'Afganistan és una opció tan bona com qualsevol. A 16 mesos de les eleccions, sembla que el seu lideratge té problemes allà on mira. Els demòcrates d'esquerres i molts republicans s'estan unint en oposició a la seva intervenció militar a Líbia. La Reserva Federal reduïa els seus pronòstics de creixement per als exercicis 2011 i 2012. Fins i tot Al Gore es queixa de la tasca d'Obama contra l'escalfament global. Un sondeig Bloomberg conclou aquesta setmana que només el 30 per cent dels nord-americans diu estar segur de votar Obama en comparació del 36 per cent que té clar que no el votarà.

Davant de tan trist panorama, la gestió del terrorisme per part d'Obama és la seva actuació més segura -el 69 per cent en el sondeig Bloomberg. El president recordava als nord-americans el motiu que tinguin aquesta opinió, en recordar la derrota de Bin Laden. "La informació que vam recuperar de l'immoble de Bin Laden mostra que Al-Qaeda es troba sota enormes pressions", va dir. "Bin Laden manifestava la seva inquietud perquè Al-Qaeda hagi estat incapaç de rellevar amb eficàcia els comandaments terroristes que han caigut... Hem posat Al-Qaeda en la via a la derrota, i no cedirem fins a haver acabat la feina".

Això, una vegada més, recorda Bush. Però al final de l'al·locució, Obama anava més enllà. "Amb confiança en la nostra causa, amb fe en els nostres conciutadans i amb esperança en els nostres cors, ens posarem a treballar ampliant la promesa d'Amèrica a aquesta generació i la propera".

No fa falta pancarta de "missió complerta" quan utilitzes les paraules de tancament del discurs de la segona investidura d'Abraham Lincoln.