Moren dos militars espanyols a l´Afganistan en explotar una bomba al pas del seu blindat

La ministra Carme Chacón assegura que la missió és la "més dura, complexa i arriscada" però no accelerarà la retirada

27.06.2011 | 01:04
Sergent Manuel Argudin Perrino.
Sergent Manuel Argudin Perrino.

Dos militars espanyols van morir ahir i altres tres van resultar ferits al veure's afectat el blindat Lince en el que viatjaven per l'explosió d'un artefacte explosiu al nord de la localitat afganesa de Qala-i-Naw. Els morts són el sergent Manuel Argudin Perrino i la soldat Niyireth Pineda Marín, naturals de Gijón i Colòmbia, respectivament. Els ferits, que van ser evacuats en helicòpter a l'hospital Role 2 de Bala Murghab, són el soldat Rubén Velázquez Herrera, que va rebre diverses contusions; el soldat Jhony Alirio Ferrera Trejos, que va patir fractures a les cames i probable fractura en un braç; i el soldat Roi Vila Souto, amb fractures a les cames. Tots ells formaven part del Regiment d'Infanteria Sòria número 9 amb seu a Fuerteventura, precisament el mateix regiment al qual pertanyien els soldats espanyols ferits el passat dia 18 en un atemptat similar.
Els soldats morts ahir es trobaven realitzant una patrulla de reconeixement, a uns 20 quilòmetres al nord de Qala-i-Naw.
La ministra de Defensa, Carme Chacón, va afirmar ahir que la missió que compleixen les Forces Armades a l'Afganistan és "la més dura, complexa i arriscada" de les quals ha realitzat Espanya en missions internacionals. Chacón va comparèixer a la tarda en roda de premsa per informar dels detalls de l'atac. La ministra va insistir en que la retirada definitiva de tropes es produirà el 2014 i va reconèixer que l'etapa que resta "no serà menys dura ni arriscada".
Respecte a la càrrega explosiva, la ministra va explicar que possiblement hagi estat "fins i tot superior" a la utilitzada en l'atac del passat 18 de juny, que havia estat el més potent empleat fins aleshores. Ena questa ocasió, s'haurien utilitzat 20 quilos d'explosius, o més. Després de la compareixença, Chacón va emprendre el viatge a l'Afganistan per visitar als ferits i coordinar la repatriació dels dos militars morts.

L'últim atac, el 18 de juny
Les tropes espanyoles a l'Afganistan van patir el seu últim atac el dissabte 18 de juny, quan quatre militars espanyols i un intèrpret civil van resultar ferits a l'esclatar un altre artefacte explosiu prop de Ludina (Afganistan), al pas d'un blindat Lince en què viatjaven.
En aquesta ocasió dos dels militars, el tinent A.G.B. i la soldat J.G.L., van resultar ferits de gravetat i tots dos van patir l'amputació d'una cama. Chacón va assegurar que la quantitat d'explosius utilitzat en aquest atac "era molt més gran" de qualsevol altre sofert mai per les tropes a l'Afganistan.

Mostres de suport
Les mostres de suport al Govern espanyol van arribar des de tots els punts. A l'Estat, el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, va enviar un telegrama a la ministre Carme Chacón i al cap de l'Estat Major, José Julio Rodríguez expresant el seu "més sentit pesar" i va demanar que tinguin el degut reconeixament per la seva "impagable tasca al servei d'Espanya", de la mateixa manera que els tres ferits.
Per la seva part, les autoritats afganes van "lamentar profundament la mort dels soldats espanyols" i la van atribuir a un focus insurgent que va burlar les operacions militars aliades a la zona.
  Des de l'any passat, les tropes espanyoles operen a l'Afganistan només amb els nous blindats RG-31 i amb els blindats mitjans Lince, vehicles que substitueixen als antics BMR. El contingent desplegat en la missió ISAF del país asiàtic compta amb 67 blindats RG-31 i 131 vehicles Lince, tots ells dotats de sistemes d'inhibició de freqüències. A més, Espanya manté a l'Afganistan al voltant de 1.500 efectius, la majoria desplegats a la província de Badghis.
Divendres passat, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que l'Executiu té un "pla de retirada" de l'Afganistan que contempla que el replegament comenci el 2012 i que es completi el 2014. En concret, el Govern preveu que el primer semestre del 2012 es retiri "entorn del 10% dels efectius", el primer semestre de 2013 "fins a un 40%" dels militars i el 2014 es produeixi la "retirada completa".

Notícies relacionades

Espanya Internacional

Un manifestant disfressat de Donald Trump participa en una protesta a Miami.
Trump considera «trista» la retirada d'estàtues confederades

Trump considera «trista» la retirada d'estàtues confederades

El president dels EUA carrega contra dos senadors del seu propi partit que van criticar la seva...

Díaz Usabiaga demana «ambició» al sobiranisme basc en sortir de la presó

Díaz Usabiaga demana «ambició» al sobiranisme basc en sortir de la presó

Dos centenars de dirigents i simpatitzants de l'esquerra abertzale, entre ells Arnaldo Otegi,...

Almenys 37 morts en disturbis en una presó del sud de Veneçuela

La massacre es va produir per l'acció d'una unitat d'elit del Govern per intentar prendre el...

Mor un policia de Hamas en un atemptat suïcida a la frontera entre Gaza i Egipte

Un membre de l'Estat Islàmic s'immola en ser aturat de matinada en...

Dona a llum la nena de 10 anys violada a qui el Suprem indi va prohibir avortar

La nena de 10 anys violada a la qual el Tribunal Suprem indi va prohibir avortar fa tres setmanes...

Austràlia Una diputada amb burca, al Parlament

Austràlia Una diputada amb burca, al Parlament

La senadora australiana Pauline Hanson, líder del partit ultraconservador Una Nació,...

Enllaços recomanats: Premis cinema