Els estudiants espanyols no només se situen significativament per sota de la mitjana de l'OCDE per la seva capacitat lectora a Internet, sinó que els seus resultats són fins i tot pitjors en termes comparatius que els que havien obtingut a l'informe PISA sobre habilitat per entendre textos impresos.

L'informe PISA (Programa d'Avaluació Internacional d'Estudiants) constata la capacitat d'avaluar informació procedent de diferents fonts, la credibilitat de com ho fa i navegar entre pàgines de forma autònoma i eficient.

Els estudiants espanyols de 15 anys van aconseguir una mitjana de 475 punts per la seva habilitat amb textos a la xarxa, enfront de la mitjana de 499 punts dels 16 països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que van participar a la sisena part de l'estudi (PISA) feta pública aquest dimarts, i van quedar en el lloc dotzè.

Això significa que la nota de les proves dutes a terme el 2009 és inferior encara als 481 punts que havien aconseguit en el precedent estudi de capacitats lectores de textos escrits, més allunyada per tant de la mitjana de 500 de l'OCDE, però sobretot de la dels països més avançats en aquest camp.

Al capdavant de la llista, Corea del Sud destaca pels 568 punts obtinguts de mitjana pels seus estudiants gràcies a les seves habilitats per desxifrar i comprendre textos en línia, seguit a notable distància per Nova Zelanda i Austràlia amb 537 punts i el Japó amb 519 punts.

A continuació se situen Hong Kong amb 515 punts (que va participar en l'estudi tot i no ser membre de l'OCDE), Islàndia amb 512, Suècia amb 510, Irlanda amb 509, Bèlgica amb 507 i Noruega amb 500.

Immediatament per sota de la mitjana estaven França (494), Macau (encara que tampoc és de l'organització, 492), Dinamarca (489), l´Estat espanyol (475), Hongria (468), Polònia (464), Àustria (459), Xile (435) i Colòmbia (un altre que no està a l'OCDE, 368).

Corea del Sud també liderava la classificació en lectura de textos impresos amb 539 punts, i a continuació se situaven Hong Kong (533), Nova Zelanda (521), Japó (520) i Austràlia (515). A la cua coincidien Xile (449) i Colòmbia (413).

La peculiaritat de l´Estat espanyol és que el percentatge d'alumnes que arriben a la excel•lència és molt inferior a la mitjana, i així només un 0,2% entra al nivell 6, el màxim, enfront de l´1% en el conjunt de l'OCDE, i únicament un 3,4% el següent, comparat amb el 7,5% de mitjana.

Per la seva banda, el percentatge dels pitjor qualificats no és gaire diferent a l'obtingut en els 16 països de l'organització: un 1,1% dels espanyols no arriben al nivell més baix, l´1b, el mateix percentatge de la mitjana de l´OCDE, i un 4,8% se situen en aquest primer nivell, enfront del 4,3% de l'OCDE.

Les noies tenen millor comprensió

Aquestes menors diferències entre els estudiants del país també es repeteix quan comparem els sexes, ja que les qualificacions mitjanes de les noies són 19 punts superiors a les dels nois, quan a l'OCDE arriben a ser de 24 punts. Aquesta bretxa de gènere únicament és menor a Corea del Sud (18 punts), Dinamarca (6) i ja fora de l'organització a Hong Kong (8) i Colòmbia (3).

La raó que els espanyols estiguin endarrerits en les seves habilitats lectores no sembla estar en disposar o no d'un ordinador a casa, ja que un 92,6% el té, enfront del 92,3% de mitjana en l'OCDE.

Sí que és menor la disponibilitat en el centre escolar, amb un 65,5% de mitjana en comparació amb el 74,2%.

En qualsevol cas, una de les conclusions dels autors de l'estudi és que els usuaris moderats d'Internet aconsegueixen millors resultats tant en capacitat lectora de textos en línia o impresos que els que utilitzen la xarxa de forma més intensiva, o els que es connecten amb poca assiduïtat.