El Parlament grec ha aprovat aquest dimecres el pla d'austeritat que va proposar el president, Yorgos Papandreu, amb el suport del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE). Era la condició d'Europa per procedir al desbloqueig de les ajudes al país hel·lè i els líders internacionals aplaudeixen que les mesures rebessin llum verda, sobretot els dels Estats perifèrics, que es beneficiaran de la relaxació dels mercats. No fa el mateix el poble, que ha desaprovat al carrer el que s'aprova al Parlament. Els antiavalots van controlar amb gasos lacrimògens a les milers de persones que es van congreguen a la plaça Syntagma per protestar per unes retallades que afectaran de manera directa a la ciutadania.

Les mesures que l´FMI i el BCE exigien a Grècia com a condició al rescat econòmic surten endavant. El Parlament va aprovar el paquet aquest dimecres, amb 155 vots a favor, 138 en contra i 5 abstencions. Dos diputats no van estar presents en la votació oral. Al final, només un dels tres socialistes que havien expressat la seva oposició al nou pla va votar en contra. Amb això, es va guanyar l'expulsió del partit del Govern, el PASOK.

En compensació, la proposta de l'Executiu de Papandreu també va rebre el suport d'una membre de l'oposició. Aquest dijous, el president sotmet a una nova votació els detalls d'unes mesures que haurà de promulgar abans del 3 de juliol, que és la data límit que ha imposat Europa. Només així desbloquejarà els 12.000 milions d'euros del nou tram d'ajudes.

Si no les rebés, Atenes es veuria forçada a declarar la fallida del país, perquè ha de fer front a venciments de deute per un import de més de 12.000 milions d'euros fins a finals d'agost. George Provopoulos, governador del Banc Central grec, va advertir al diari 'Financial Times' que un "no" del Parlament hauria estat un "suïcidi".

El paquet d'austeritat preveu noves retallades en la despesa pública i pujades d'impostos, amb els que Atenes pretén millorar en més de 28.000 milions la recaptació fins al 2015. L'increment arribaria als 78.000 milions en sumar els ingressos previstos per l'agressiu programa de privatitzacions anunciat, que ronda els 50.000 milions.

En concret, l'Executiu pretén obtenir 15.000 milions d'euros amb la privatització d'empreses públiques d'aquí al 2013. A això s'afegirien 35.000 milions addicionals, amb noves privatitzacions fins al 2015. El govern hel•lè pretén vendre participacions en les companyies estatals de telefonia, jocs d'atzar, gestió aeroportuària i electricitat.

El diari 'To Vima' assenyalava que l'aplicació d'aquest nou pla d'austeritat pot suposar per a les llars gregues una càrrega addicional de 2.795 euros anuals, equivalent als ingressos mensuals d'una família mitjana del país. Això podria amenaçar la recuperació de l'economia del país, que fa tres anys en recessió i el PIB retrocedirà un 3,8 per cent aquest any, d'acord amb les previsions.

El deute públic és la més elevat de la Unió Europea (UE) i arribarà a un rècord del 166 per cent el 2012. Amb aquesta situació, els líders del 'vell continent' prometen un nou rescat de 100.000 milions d'euros per fer front a les necessitats de finançament del país fins el 2014.

Juan Manuel López Carbajo, secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, va afirmar que aquesta és "una bona notícia". Valeriano Gómez, ministre de Treball i Immigració, espera que aquests fets suavitzin "l'estrès del conjunt dels mercats", de manera que els països més afectats sortiran beneficiats. Es tracta de l´Estat espanyol, Irlanda, Portugal, Irlanda i Itàlia.

El BCE, l´FMI i la UE també van aplaudir la decisió. "Ha estat un vot de responsabilitat nacional", van dir José Manuel Durao Barroso, president de la Comissió, i Herman Van Rompuy, president del Consell, en un comunicat conjunt. "El país ha fet un important pas endavant en el necessari camí de consolidació fiscal i reformes estructurals per impulsar el creixement", van afirmar.

Els dos mandataris van insistir que aquest dijous "els ulls d'Europa tornaran a mirar una altra vegada a Atenes ja que els diputats estan cridats a aprovar les mesures d'aplicació del programa". Un segon vot a favor, "obriria via a el desemborsament del pròxim tram d'assistència financera" i "permetria que avanci ràpidament el treball sobre un segon pla d'assistència".

Jerzy Buzek, president de l'Eurocambra, va afirmar: "Ara és la nostra responsabilitat a la UE mostrar plena solidaritat amb els ciutadans grecs. No només estem assistint a Grècia, estem millorant l'estabilitat de tot el nostre sistema financer".

La ciutadania rebutja el pla

El poble no opina el mateix. Des de primera hora d'aquest dimecres, els manifestants van intentar impedir l'accés dels parlamentaris a la Cambra. El seu descontent creixia a mesura que augmentaven els suports al pla d'austeritat i la Policia va haver d'emprar diversos mètodes per contenir els milers de ciutadans.

S'havien congregat a la cèntrica plaça Syntagma, davant del Parlament, en el segon dia de vaga general al país convocada pels sindicats. Enarboraven pancartes i tocaven tambors. Fins i tot van arribar a obligar els antiavalots a replegar-se, però aquests van respondre amb gasos lacrimògens.

Després, un grup de 30 persones va entrar a la primera planta d'un edifici situat a la mateixa plaça. La construcció alberga una seu del segon principal prestador a Grècia, Eurobank, a la planta baixa. Els testimonis asseguren que el seu objectiu era incendiar les oficines i que els agents van aconseguir evitar-ho.

El Ministeri d'Economia tampoc es va salvar. Una altra trentena de manifestants, armats amb pals i barres de ferro, van atacar les seves oficines i van trencar les finestres de l'entrada i els pisos superiors. La Policia els va expulsar de nou amb gasos lacrimògens i els va perseguir fins als carrers properes. Tres manifestants van resultar ferits en l'incident.

Malgrat tot, els rebels van aconseguir calar foc a un lloc de Policia de la planta baixa de l'edifici de la cartera. Els bombers van arribar immediatament al lloc per extingir les flames, que van provocar una densa columna de fum.

També van carregar contra els diputats, especialment, contra Alexandros Athanasiadis, del partit governant, que pretenia votar en contra del pla però que, en l'últim moment, va votar a favor. Una vintena de ciutadans va llançar ampolles i una cadira.