PSC i CiU es juguen aquest 20-N la continuïtat o el trencament de 10 victòries consecutives dels socialistes a Catalunya en unes generals. Els socialistes catalans han guanyat des de les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia de l'any 1977. El PSC afronta els comicis amb una tendència electoral a la baixa mentre que CiU vol aprofitar l'embranzida de les últimes eleccions municipals i al Parlament. Per la seva banda, el PPC arriba reforçat a les generals i amb l'objectiu d'ajudar Rajoy a aconseguir una àmplia victòria. Catalunya escull aquests comicis 47 dels 350 diputats que conformen el Congrés.
El PSC sempre ha guanyat a Catalunya en totes les generals, també durant els 23 anys sense interrupció dels governs de Jordi Pujol. Una tendència que el pròxim 20-N es pot mantenir o bé trencar. Però, al llarg de la història, la diferència entre els dos grans partits de Catalunya ha anat variant. La distància més àmplia ha estat de 15 diputats i la mínima, només d'un.
La victòria més contundent del PSC respecte a CiU es va registrar en les eleccions del 2008 amb una diferència de 15 diputats i de gairebé un milió de vots, concretament 910.486 paperetes. El PSC va obtenir 25 representants amb 1.689.911 vots i la federació nacionalista es va quedar amb 10 escons a la cambra baixa i 779.425 vots. Un resultat històric del PSC només igualat en nombre de diputats pels comicis del 1982, quan Felipe González va aconseguir una àmplia majoria absoluta. Però la situació dels socialistes catalans respecte a les últimes generals ha canviat molt, en l'últim any el PSC ha perdut el Govern de la Generalitat i l'alcaldia de Barcelona.
La diferència més ajustada entre els dos partits es va registrar el 1993, quan el PSC només va obtenir un diputat més que CiU, que en va aconseguir 17. En aquestes eleccions, 112.055 vots van separar el partit socialista de la federació nacionalista. En les passades generals, CiU va obtenir un dels pitjors resultats i només va repetir els 10 escons que ja tenia l'any 2004. Una xifra allunyada dels 18 regidors assolits el 1989 i el 1986.
El PP aspira als 12 diputats del 2000, les eleccions que van donar la majoria absoluta a José María Aznar. Els populars catalans compten amb el valor afegit de totes les enquestes, que situen Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol amb una àmplia majoria, fins i tot, més clara que la d'Aznar.
El partit d'Alícia Sánchez- Camacho afronta les generals amb una situació diferent a la de fa 4 anys, quan es va quedar en tercera posició amb 8 diputats i 610.473 vots, a 2 escons de diferència respecte a CiU. Arriba al 20-N amb l'empenta de les últimes eleccions al Parlament que l'han situat com a tercera força a la cambra catalana i de les últimes municipals que li han donat el govern d'alcaldies com la de Badalona i Castelldefels.
Les expectatives d'ERC estan molt lluny dels 8 diputats que va aconseguir el 2004 i que, per primera vegada, els va donar un grup propi a la cambra baixa. Els republicans tenen com a objectiu aturar la sagnia de vots que han perdut en els últims comicis i mantenir els 3 diputats del 2008, quan van obtenir 291.532 vots.
ICV-EUiA, que en l'última legislatura ha compartit grup amb ERC, és l'únic partit d'esquerres a Catalunya que s'ha mantingut en les últimes eleccions municipals i al Parlament. Els ecosocialistes es van quedar fa 4 anys amb un diputat i 183.338 vots. El millor resultat en unes generals es va registrar el 1993 quan van obtenir tres representants al Congrés.
