Els Reis, la classe política i tot el PP van acomiadar el "servidor de l'Estat" i de l'interès general que va ser Manuel Fraga Iribarne, però no va ser en un acte solemne, sinó en la intimitat del seu domicili madrileny de no més de 90 metres quadrats, situat en un barri de classe mitjana de la capital. La seva capella ardent es podria haver instal·lat al Congrés o al Senat, les Presidències deles quals van oferir aquesta possibilitat, però els seus fills van decidir que les visites es fessin a l'habitatge on el polític gallec va residir durant aquests anys, en un comiat discret.

Un habitatge situat en un bloc de pisos al barri de Moncloa, zona habitualment ocupada pels estudiants de la Universitat Complutense i que passa per ser un dels districtes més populosos de Madrid. Sense desfilades ni cerimònies, totes les altes autoritats de l'Estat van acudir al pis de Fraga i de la seva família.

Els Reis, el president del Govern, gairebé tots els seus ministres, les altes autoritats del Parlament -Jesús Posada i Pío García-Escudero, i una nodrida representació dels barons autonòmics i insignes membres del Partit Popular es van acostar a la capella ardent de Fraga, abans que les seves restes mortals siguin avui traslladades a la localitat corunyesa de Perbes.

Els que es van deixar veure van llançar un missatge gairebé idèntic: Fraga va ser un home honrat, auster i enèrgic que abans que en ell mateix o en el seu partit va pensar sempre en l'interès general.

Per mitjà de sengles telegrames, els Reis i els Prínceps d'Astúries van destacar la condició de "gran servidor de l'Estat" de Fraga, de qui també van recordar el seu paper en la Transició, la seva lleialtat a Espanya, la seva formació intel·lectual i el seu afecte per Galícia.

El cap del Govern, Mariano Rajoy, un dels més matiners a visitar la capella ardent, ja havia reflectit la seva opinió en un article, en el qual va situar el president fundador del PP com a exemple per superar la crisi actual i qualsevol temptació de desànim.

L'expresident José María Aznar, fill polític de Fraga, va destacar que la seva vida no pot explicar-se sense el polític gallec. El mateix va afirmar la seva dona, Ana Botella, alcaldessa de Madrid. Botella, de la mateixa manera que tants altres, va descriure l'expresident gallec com un referent inoblidable.

Fins i tot companys de ponència en aquell temps, com Miquel Roca o José Pedro Pérez Llorca, van recordar la seva contribució "decisiva" a un text que, llevat de canvis puntuals, es manté inalterable.

Altres formacions polítiques van manifestar el seu dol per la mort de Fraga, com el PSOE, el candidat a secretari general del qual, Alfredo Pérez Rubalcaba, fins i tot es va desplaçar al domicili familiar. El mateix va fer el vicesecretari d'Organització, José Blanco, un altre gallec, però a les antípodes ideològiques de Fraga.

Crítica de Cayo Lara

Més crítics van ser els representants dels partits d'esquerres, com el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ja que va rescatar la memòria de Julián Grimau, un dels darrers executats durant el franquisme.

A banda de l'envergadura històrica, dirigents com Juan José Lucas van destacar l'ambient modest que va envoltar la mort d'una de les figures cabdals de la democràcia espanyola. Fraga va descansar en una habitació del seu domicili de 90 metres quadrats de la qual van haver de sortir alguns néts per manca d'espai.

Diversos dirigents del PP van assistir a la missa per Manuel Fraga que va oficiar a la tarda l'arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, al domicili familiar. Entre els qui van assistir hi havia el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, així com l'alcaldessa de Madrid. L'exministra Isabel Tocino i el president de la patronal madrilenya CEIM, Arturo Fernández, també van ser en aquesta missa.