El president de Ryanair, Michael O'Leary, va remarcar que tan bon punt les autoritats aeronàutiques declarin que és segur per als passatgers volar dret, la seva aerolínia "tardarà una setmana" a instal·lar en els seus avions seients verticals, a preus més econòmics que els normals.

En una roda de premsa a Palma, O'Leary va tornar a insistir així a preguntes dels periodistes, a la seva intenció anunciada el 2009 d'acordar amb el fabricant nord-americà Boeing la possibilitat d'instal·lar a bord dels seus avions seients verticals similars als que existeixen en una barra de bar en els quals els passatgers podran seure o restar drets quan les condicions ho permetin i sempre que el vol no superi els 90 minuts de durada. Per portar a terme aquesta iniciativa, Ryanair encara està esperant el permís de l'Autoritat Aèria Irlandesa, que haurà d'avalar si aquests seients són segurs per als passatgers.

D'altra banda, O'Leary també va assegurar que la seva companyia de baix cost també està a l'espera que les autoritats competents l'autoritzin per cobrar per la utilització del lavabos dins dels avions, tal com ja va anunciar el 2010, quan l'aerolínia irlandesa va expressar la seva intenció que els passatgers paguin un euro o una lliura per usar els serveis, que estarien accionats mitjançant monedes.

El 2009 Ryanair ja havia llançat un dels seus globus sonda en anunciar que es plantejava vendre bitllets per volar dret. El somni de l'aerolínia de baix cost va esdevenir més fort en néixer un projecte que s'hi acosta. L'empresa italiana Avioninteriors va presentar a finals del 2010 en una fira dels EUA el seient d'avió més estret del món. En forma de sella de cavall, el seient obliga el passatger a estar més incorporat que de costum. Amb aquesta fórmula, l'espai entre files passa dels 80 centímetres que avui trobem en la classe turista més estreta, a només 58 centímetres.

Llavors, el portaveu de l'autoritat aeronaútica nord-americana, Less Dorr, en ser preguntat per SkyRider, va assegurar que "no és impossible,

però és difícil concebre un seient a peu dret que compleixi amb tots els requisits de l'Administració Federal d'Aviació i sigui rendible". El fabricant italià va replicar que, en cap cas es pot parlar d'anar dret, ja que tot i l'escassa distància entre files, "és un seient".