chacón i els papistes anglesos

XAVIER DOMÈNECH Els enfrontaments de religió a Anglaterra van tenir episodis molt sagnants, amb persecucions que van deixar una empremta profunda. Les novel·les ambientades en mansions plenes de cambres amagades i passadissos secrets es basen en una realitat: les vies d'ocultació i fugida a què recorrien les famílies catòliques en els temps de màxima intransigència anglicana. Més tard, la persecució va prendre formes més subtils, que van perviure fins al principi del segle passat. Una d'elles consistia a posar l'aspirant catòlic en un càrrec oficial davant el següent dilema: "tenint en compte el seu deure d'obediència al Papa, amb qui s'alinearia en cas de guerra entre la Gran Bretanya i l'Estat del Vaticà?".
Aquests dies s'està plantejant un dilema semblant a compte de la candidatura de Carme Chacón a la Secretaria General del PSOE. La pregunta és: si el PSC, que és el seu partit, aprovés una resolució en un sentit determinat, i el PSOE, que ella dirigiria, una altra en sentit contrari, quina de les dues estaria obligada a obeir?
Allò curiós és que la qüestió es planteja amb insistència des de dos fronts radicalment contraris: el dels que, a Catalunya, critiquen Chacón per massa espanyola i el dels que, al PSOE, en desconfien per massa catalana. Ambdues trinxeres insisteixen a considerar impossible l'encaix d'un PSC sobirà dins del PSOE, però els motius són diferents: des de la trinxera espanyola es busca reduir el PSC al règim de simple federació regional, gens diferent de les de la Rioja o Cantàbria; i des de la trinxera catalana -en la qual opinen veus no gens afins al socialisme- es busca alimentar la tendència cap a una major independència, que s'expressi en detalls com el grup parlamentari propi. En la seva opinió, la victòria de Chacón "espanyolitzaria" el PSC.
Aquest és el tema de fons, i el dilema no fa res més que visualitzar, en un espai ideològic concret, els complexos problemes històrics d'encaix de Catalunya a Espanya, el calat dels quals és molt més ampli i profund. Quant a la qüestió anecdòtica, se soluciona amb una gran facilitat: n'hi ha prou que Chacón, en cas de ser elegida, s'empadroni al barri madrileny on fixi la seva residència -perquè haurà de dormir a Madrid tots els laborables, i recórrer la península els festius- i es doni d'alta com a afiliada a l'agrupació socialista corresponent. Amb això deixa d'estar formalment lligada als acords del PSC. Però, hi insistim, el tema no és aquest, sinó l'estat de coses que porta a plantejar l'interrogant.