L'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha utilitzat aquest dijous el seu últim torn de paraula en el judici que se segueix contra ell al Tribunal Suprem per suposada prevaricació per defensar la seva innocència i assegurar que malgrat que assumeix "totes i cadascuna de les decisions" que va adoptar com a instructor del cas Gürtel mai no va vulnerar el dret a defensa dels acusats. "Reivindico el meu dret a la innocència. En cap moment es va violentar o lesionar com s'ha dit el dret a defensa, sinó que es va protegir", ha dit. El cas ha quedat vist per a sentència. Garzón s'enfronta a una pena màxima de 17 anys d'inhabilitació.

Garzón està acusat de prevaricació per haver ordenat l'enregistrament de les converses dels acusats del cas Gürtel amb els seus advocats mentre eren a presó. El jutge ha assegurat que sempre va actuar des del "compliment de la més estricta legalitat" i que va ordenar les escoltes perquè tenia la sospita que els acusats i els seus advocats continuaven vulnerant la Llei i dirigint la trama Gürtel des de la presó, fet que "exigia adoptar aquesta mesura" com "l'única possible" per prevenir el delicte. Segons el magistrat va adoptar "totes les mesures necessàries" per evitar que es conculquessin els drets de defensa "i així es va produir".

"Assumeixo totes i cadascuna de les decisions, que van ser preses reflexivament i en compliment de la més estricta legalitat", ha dit davant el tribunal. Garzón ha recordat la seva trajectòria de 23 anys com a membre de l'Audiència Nacional i ha assegurat que ell sempre ha defensat la democràcia. "Les decisions que vaig adoptar van ser en l'exercici jurisdiccional", ha dit, i sempre es van dur a terme tenint en compte la "protecció dels drets de les parts i essencialment per a la protecció dels drets de les persones que podrien portar a un afectació del dret de defensa". Segons el jutge, sempre va actuar "d'acord amb la Llei".

És el criteri que manté també la fiscalia, que entén que Garzón no va vulnerar mai el dret de defensa i que la seva decisió d'ordenar les escoltes era "ajustada a la finalitat que buscava la investigació". En canvi, les acusacions, que demanen entre 10 i 17 anys d'inhabilitació, sostenen que l'exjutge de l'Audiència Nacional es va voler convertir en una espècie de "gran germà" que tot ho sent. El judici ha quedat vist per a sentència.