"El votant de dretes no tolera més la corrupció que el d'esquerres"

La corrupció ha existit sempre, però pot florir o pot disminuir. De què depèn? En primer lloc, de quines són les actituds de la societat respecte a la corrupció. Si és hostil i crítica contra aquest fenomen i es repudia socialment els corruptes s'aixeca un mur sobre aquestes persones. Parlaríem de la qualitat de la democràcia. La segona causa són els mecanismes socials de control i el tipus de sanció penal que comportin aquests actes. És a dir, posar obstacles al possible delinqüent. En aquelles societats on l'actitud sigui més benigna cap a la corrupció, on hi hagi menys controls i on la sanció penal sigui menys rellevant, tindran més corrupció.

Però hi ha més actuacions d'aquest tipus que en època de bonança?

Al contrari. La corrupció prospera quan hi ha diners i és més difícil de portar a terme quan no n'hi ha.

Per això es destapen els casos?

Destapar un escàndol probablement requereix un temps. El que s'està destapant ara ve de l'època de bonança.

Creu que els delictes de corrupció són més perjudicials que d'altres, molt més censurats per la societat?

El que crec és que no hauríem de comparar-los. La gent creu que en molts casos un corrupte és una persona que es passa de llesta, mentre que un assassí és un ésser menyspreable. Una persona que es corromp pot fer un mal d'una altra naturalesa molt profund, no només econòmic, sinó generant una actitud cínica respecte a la democràcia. No podem comparar-ho amb un assassinat, però constitueix un perjudici d'una gran repercussió.

Com a criminòleg, què considera que fa a una persona corrompre's?

Hem de parlar d'una determinada personalitat. La gent corrupta és per definició gent poc íntegra. Aquells que tenen un sentit hedonista d'entendre la vida, aquells que tendeixen a considerar que el triomf és tenir poder i possessions són els que tenen més tendència a acabar corrompent-se. Aquestes variables poden ser menys rellevants si la societat és tolerant i permissiva. De la mateixa manera que en una societat més fèrria contra la corrupció, amb un lleu compromís és suficient per no caure en la temptació perquè no volen ficar-se en embolics.

Un metge que recepta una determinada medicina perquè la farmacèutica li paga un congrés als Estats Units té una actitud corrupta?

Si un metge recepta medicaments sabent que hi ha d'altres millors o més barats perquè et paguin un congrés, això és una pràctica que no és ètica perquè perjudica el ciutadà. Si les dues medecines són iguals i el metge la recomana perquè els laboratoris li paguen un congrés, el que fa és beneficiar-se però no perjudica l'altra persona. El punt essencial està en la conseqüència que es deriva de l'acció.

Vostè pensa que la corrupció d'un partit no es penalitza a les eleccions?

Encara a Espanya hi ha permissivitat, tot i que aquesta actitud està canviant ràpidament, i més a causa de la crisi econòmica. De sobte ens hem adonat que hi ha pocs diners i que hi havia molta gent fent tripijocs. Ara ens hem fet molt exigents, però fins fa poc no ens adonàvem de fins a quin punt els corruptes són agents negatius per a la convivència. Aquestes persones erosionen el consens sobre com viure en una societat democràtica.

És cert que el votant d'esquerres penalitza més la corrupció que el de dretes?

Això no ho crec, perquè el discurs de qualsevol partit és sempre el mateix: nosaltres som honrats o el nostre no és com l'assumpte dels altres. Això sí, qui pot corrompre? El que té poder.

Als mitjans se'ls acusa a vegades de condicionar casos de corrupció. Pot el ciutadà ?desencantar-se quan una sentència no és prou dura amb l'escàndol destapat?

Els mitjans produeixen un gran alleugeriment als ciutadans perquè en llegir la notícia s'adonen que una part de la societat fa la seva funció. Que és la de destapar aquestes corrupteles. Tot i que hom pugui sentir indignació pel que veu, això no significa que no vulgui saber-ho. És imprescindible que la premsa segueixi fent aquesta funció social bàsica.

Una part de la societat no comparteix la sentència a l'expresident de la Generalitat Valenciana, Fracisco Camps, pel cas Gürtel. Estem fent alguna cosa malament?

Tot depèn de la lectura. El mateix fet del judici ja va ser una condemna per a Camps. Va tenir el que es diu una condemna de banqueta. La simple exposició de les proves van revelar la naturalesa exacta dels fets. És a dir, vam aprendre durant el judici que va haver-hi una representació inadequada per part del senyor Camps en la seva tasca com a president. I això no ho pot modificar una sentència d'un tribunal. Tothom va poder escoltar el que va passar, amb independència de si Camps va pagar o no els seus vestits, ningú ens pot treure l'ús del nostre raonament crític. Aquest judici conclou que Camps no va saber estar a l'alçada de la seva condició de president. En aquest cas va haver-hi una doble sentència: una condemnatòria, que va ser la que es va portar a terme a través de les sessions del judici, i una d'absolutòria que, per a mi, no va tenir importància.

Podria fer un perfil del polític corrupte?

El corrupte en el terreny de la política comparteix algunes característiques amb altres corruptes però és diferent en d'altres. Tots són persones que tenen una accentuada falta d'integritat. És a dir, que posen per damunt els seus interessos personals dels que s'han compromès públicament o professional. Prima allò subjectiu sobre allò col·lectiu. Al camp de la política hi ha altres dos aspectes més particulars. Un és la capacitat per enganyar i mostrar qualitats que no es tenen. Una capacitat per disfressar i manipular, un venedor de fum. L'altre és el talent per reclutar persones d'un nivell més baix que li donin suport en la seva tasca. Buscar acòlits, suports, persones que en un moment poden pagar per ell o poden resultar un suport. És a dir, formar camarilles o trames. Hi ha una altra qualitat més discutida, però que caldria estudiar. Els corruptes són persones inútils, no saben fer una altra cosa. Entren en política perquè han trobat una manera fàcil de viure, de tal manera que no han desenvolupat altres qualitats professionals.

Pensa que el polític corrupte quan comet el delicte considera que la seva acció no és tan greu com sembla?

No és que no vegin gravetat en el delicte, sinó que fan una racionalització del fet, però tenen clar que això és il·legal.