Les eleccions a França canviaran les polítiques europees en els propers mesos. Guanyi qui guanyi. I Espanya sortirà beneficiada de la relaxació de les mesures d'austeritat. Almenys això és el que creuen la major part dels experts. Existeix un ampli consens que tant el líder socialista francès, François Hollande, com l'actual president conservador, Nicolas Sarkozy, pel fort vot de protesta que va rebre en la primera volta, estan obligats a desmarcar-se d'Alemanya i la seva obsessió amb el dèficit sigui qui sigui el nou president de la República francesa. I obrir la porta a una nova etapa europea.

François Hollande, perquè això ho ha anunciat durant la campanya electoral, com l'actual president conservador Nicolas Sarkozy, pel fort vot de protesta que va rebre en la primera volta, estan disposats a ser protagonistes del canvi. El professor de Ciència Política la UdG, Lluís Orriols, és molt gràfic: "Probablement aquest diu?menge surt l'últim tren que pot evitar el "suïcidi" d'Espanya que representa l'actual política econòmica" que imposa Merkel des d'Alemanya. Orriols afirma que "són les eleccions de més transcendència per al futur d'Espanya en els últims anys i, irònicament, són uns comicis en els quals els espanyols no estem convidats a participar. Aquestes eleccions poden tenir una repercussió sobre la política econòmica del nostre país molt més important que les passades eleccions generals al Congrés de Diputats". La clau, per Orriols, és que "l'actual compromís d'assolir el 3% de dèficit pel proper any ha anul·lat l'autonomia del Govern espanyol ja que amb aquest requisit és pràcticament irrellevant qui governi a Espanya".

El consultor polític Pau Canale?ta afirma que abans de la celebració dels comicis ja està canviant "la política econòmica unidireccional d'austeritat que ha mantingut l'eix francoalemany fins a dia d'avui". Afegeix que "si guanya Hollande, hi haurà un contrapès indispensable a la política econòmica de Merkel". Canaleta, però, adverteix que no serà l'únic motiu perquè l'austeritat de Merkel deixi de ser el model: també ho seran "la ruptura del govern holandès, la recessió anglesa, els avisos dels EUA, FMI, etc. i, sobretot, l'inici de la precampanya alemanya", concreta.

El consultor de comunicació pública d'Ingenia Pro, Aleix Cuberes, afirma que, guanyi qui guanyi, "la cancellera Merkel, la mestra del col·legi dels nens rebels que no han posat ordre als comptes, deixarà de ser la mestra, ja no dictarà la política econòmica". Cuberes apunta que "un cop la configuració del nou mapa electoral ja hagi passat, serà el moment de prendre decisions". El consultor català afirma, això sí, que amb una victòria d'Hollande "es posarà sobre la taula la taxació sobre les operacions financeres internacionals, una homogeneïtzació de la fiscalitat per tot Europa". També en el capítol internacional, Cuberes recorda que l'"administració Obama no veu amb bons ulls la mà de ferro de Merkel".

Per part seva, Canaleta considera que en el cas que Sarkozy acabi guanyant, serà "pels pèls i contra pronòstic" i "això farà que tingui una política de qüestionament de l'estratègia econòmica de Merkel, ja que després vénen les eleccions legislatives" del juny a França. Lluís Orriols atribueix precisament la derrota de Sarkozty a la politica econòmica. "En ciència política sabem que la sort del governant està molt lligada a la conjuntura econòmica. I Sarkozy deixa un país amb més atur, amb uns comptes públics i balances comercials pitjors que les que va heretar", afirma el professor de la UdG.

El consultor Aleix Cuberes concreta que en cas de reelecció de Sarkozy, veu clar que "cada cop té més força la idea que el creixement econòmic ha de ser l'aposta de futur" i remarca que "Krugman i Stiglitz (economistes neokeynesians) fan una parada habitual a l'Elisi, per la qual cosa Sarkozy no ho veu malament".

Pel que fa a Espnaya, el professor Orriols considera que el Govern de Rajoy "només podrà recobrar marge de maniobra si es trenca l'aliança del tàndem Merkozy (Merkel i Sarkozy). El proper diumenge pot sorgir una gran oportunitat per canviar el rumb polític d'Europa"."Altra cosa serà que Rajoy, un cop recuperi marge de maniobra, vulgui realment canviar", matisa el professor de Ciència Política de la UdG.

Tot i preveure que una victòria de Sarkozy tampoc seria dolenta per Espanya, el politòleg Pau Canaleta afirma que el líder socialista Hollande "és la garantia de la relaxació de les polítiques d'ajustament. Que ja és molt". A més, preveu que introdueixi "mesures que beneficiïn molt Espanya: creació d'eurobons, relaxació del calendari de l'ajust i un paper més clar dels estats i menys representació dels bancs en la compra del deute".

Perpart seva, Aleix Cuberes considera que el PP de Rajoy prefereix una victòria de Sarkozy per la "bona sintonia personal que mantenen". A més, adverteix que "Hollande, si és president, visitarà molt Espanya i farà una àmplia agenda en la qual donarà visibilitat a Rubalcaba", cosa que no interessa als populars. Pel consultor d'Ingenia Pro, Sarkozy desitja una Espanya dèbil en el panorama internacional que "representava Zapatero i Rajoy". "Serà interessant veure com es situen les empreses energètiques franceses i alemanyes en el mercat d'Amèrica Llatina ara que Espanya no està en bona situació. Sarkozy no deixarà de donar suport als francesos".

Reforç socialdemòcrata

Respecte al canvi de tendència ideològica a Europa, el professor Orriols afirma que "Hollande pot ser l'inici de l'ofensiva socialdemòcrata contra unes institucions europees actualment esbiaixades cap a la dreta. Per exemple, pot canviar el mandat del Banc Central Europeu, actualment pràcticament orientat en exclusiva al control del dèficit". En aquest sentit apunta que "els deures més importants de l'esquerra són trencar amb aquesta tendència i conquistar les institucions europees per donar-los un perfil més socialdemòcrata".

El consultor Aleix Cuberes dóna, a més, un altre argument: "fins ara Dinamarca aguantava la bandera, i pot ser interessant el paper que faran els francesos a Europa i la segona onada de desgast de la dreta que vindrà amb la davallada de Cameron a Anglaterra". Cuberes apunta que Hollande ?obri?rà el futur govern a persones significades de l'esquerra ideològica però també del centre. "No descarto veure Bayrou (MoDem) o De Villepin (UPM) al govern", afirma.

Pel que fa al resultat dels comicis, el professor de Ciència Política de la UdG, Lluís Orriols, manté que la remuntada de Sarkozy és impossible mentre que el politòleg i consultor electoral Pau Canaleta i el consultor Aleix Cuberes preveuen un resultat més ajustat del que reflecteixen les enquestes. Orriols argumenta que els votants del Front Nacional no aniran amb Sarkozy: "El transvasament de vots de Le Pen a Sarkozy ja era insuficient abans que Le Pen demanés l'abstenció. És d'esperar que amb aquest anunci, aquesta tendència es mantingui o inclús s'incrementi". Encara que la ultradretana Marine Le Pen ha demanat abstenir-se, Pau Canaleta aporta un matís: "els votants són lliures i no necessàriament fan el que diuen els dirigents als qui han votat. El que és negatiu per Sarkozy és el distanciament que tenen molts votants del FN vers la seva persona". Tanmateix, concreta que els lepenistes senten que Sarkozy "no ha complert res del que va prometre en temes d'immigració, seguretat, etc., i per això ara no volen tornar a votar-lo, i la pèrdua de votants de centre explica el seu desavantatge".

El consultor d'Ingenia Pro, Aleix Cuberes afirma que la "lepenització de Sarkozy és qüestió de necessitat". "Els eixos d'esquerra-dreta són molts clars i els lepenistes descontents també poden situar-se a última hora al costat de Sarkozy, però en cas de victòria no farà res sobre les fronteres ni la immigració. Seria posar dinamita al cor d'Europa", afirma. També remarca que "malgrat que els sondeigs cada cop són menys fiables, ningú signa una victòria de Sarkozy" i veu poc probable una remuntada, encara que admet que el líder socialista François Hollande "no és gens carismàtic".

Per això, com afirma el politòleg Pau Canaleta, el més probable és que la lectura final sigui: "No guanya Hollande, és Sarkozy qui pot perdre la reelecció". I Espanya qui en surt beneficiada.

j. badenes | girona