El president francès, el conservador Nicolas Sarkozy, va incrementar ahir la llista de governants europeus afectats per la crisi econòmica després de ser derrotat per François Hollande. Amb el resultat d´ahir ja són dotze els canvis que s´han produït a Europa des de l´any 2010, data en què la crisi econòmica i financera va començar a afectar l´eurozona i a la resta de països de la Unió Europea.

Durant aquests dos anys, els electors han castigat els partits instaurats en el poder, amb independència de la seva adscripció ideològica, però en alguns països s´ha constatat un ascens de l´extrema dreta, amb postulats nacionalistes, antieuropeus, proteccionistes i xenòfobs (com és el cas de Bèlgica, Holanda i Finlàndia).

A França, concretament, l´ascens de l´extrema dreta es va evidenciar en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 23 d´abril passat, quan la candidatura de Marine Le Pen va obtenir un 17,9% dels vots.

Inici del canvi al Regne Unit

Els canvis polítics a Europa per culpa de la crisi es van iniciar el maig de 2010, amb les eleccions generals al Regne Unit, on els laboristes van patir la pitjor derrota de la seva història i on els conservadors van haver de formar un govern de coalició amb els liberals, el primer en 70 anys. A les eleccions britàniques les van seguir els comicis a Bèlgica i Holanda, celebrats el juny de 2010, en què els electors també van rebutjar als partits vigents en el poder. Així, els ­belgues van castigar als democristians i van convertir en el principal partit del parlament federal els independentistes flamencs del N-VA, seguits dels socialistes valons. Pel que fa a Holanda també van perdre els democristians davant dels liberals, encara que el més destacat va ser l´avanç del PVV, d´extrema dreta, que va erigir-se com la tercera força més votada.

El 2011 es van produir més relleus en el poder. Al febrer, Irlanda, intervinguda des de desembre de 2010, va celebrar eleccions generals anticipades, en què el Fianna Fail (Partit Republicà), al poder des del 1997, va patir una important derrota contra el conservador Fine Gael, que va aconseguir 76 dels 166 escons. Aquests comicis van ser seguits per les eleccions a Portugal del juny, on els conservadors del PSD van guanyar els socialistes, els quals van haver d´acceptar una intervenció al maig d´aquest any.

Els danesos, al setembre, van donar la victòria al bloc de centreesquerra, enfront del centredreta, situats al poder des del 2000.

A Espanya, les eleccions generals celebrades el passat 20 de novembre van donar la majoria absoluta al conservadorisme del PP, que es van imposar al PSOE.

Es va tancar l´any amb les eleccions anticipades a Eslovènia, celebrades el desembre, en què va guanyar «Eslovènia Positiva» partit d´esquerres creat fa poc, enfront del Partit dels Social-Demòcrates. A Eslovàquia, per la seva banda, els socialdemòcrates es van imposar a un bloc conservador que governava des de 2010

Grècia i Itàlia són dos casos especials, ja que els seus executius van ser substituïts per «governs tecnòcrates», encapçalats per personalitats pròximes a la UE: Lucas Papadimos i Mario Monti.