La crisi grega va entrar ahir en una nova fase, amb la dissolució del Parlament i l'esperada convocatòria de noves eleccions per al 17 de juny que, sense crida a un referèndum, es presenta com clau per descobrir si el país seguirà o no a la zona de l'euro.
En vigília del decret presidencial per dissoldre la cambra, una conversa telefònica entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de Grècia, Karolos Papulias, va aixecar un gran enrenou i indignació en tot el sector polític hel·lè.
I és que, segons va explicar en un comunicat el portaveu del Govern de Grècia, Dimitris Tsiodras, Merkel "va transmetre al president de la República la seva proposta sobre un referèndum al mateix temps que les eleccions, per preguntar als ciutadans grecs si desitjaven seguir en l'eurozona".
No obstant, Berlín va desmentir immediatament aquest extrem: "Les informacions no són correctes", va dir un portaveu de l'Executiu alemany.
Això no va impedir una reacció d'indignació i malestar per part de tots els partits polítics i de la premsa a Grècia, alhora que les autoritats van deixar clar que, de tota manera, l'Executiu interí que va assumir dijous el poder no té ni tan sols competències per convocar un referèndum.
"Dissolem el catorzè Parlament de la República i convoquem eleccions per al diumenge 17 de juny. El Parlament sorgit de les eleccions serà establert el dijous 28 de juny", segons el text signat pel president grec.
Sense sorpreses
El decret presidencial no ha estat una sorpresa, ja que, conforme a la llei vigent, la cambra -integrada per 300 diputats, elegida fa dues setmanes i constituïda divendres mateix com a pur acte formal- ha de ser dissolta tres setmanes abans del comicis.
Aquest retorn a les urnes és necessari ja que han fracassat tots els intents de formar govern, després dels resultats de les eleccions legislatives del 6 de maig.
Les crítiques
Amb el Parlament dissolt fins a finals de juny, no hi hauria cap possibilitat d'organitzar una consulta popular sobre l'euro, fet que no va impedir que continuessin les mostres de rebuig al suposat suggeriment de Berlín.
Antonis Samaràs, líder de la conservadora Nova Democràcia (ND), la força més votada en les passades eleccions, la va titllar d'"inacceptable", mentre que el diari de centre-esquerra TA NEA la considera un "ultimàtum".
El rotatiu ressalta que la cap del Govern alemany ha deixat clar al president hel·lè que el finançament de Grècia està lligat a l'aplicació de la lletra del pacte d'ajust fiscal i reformes estructurals acordat amb la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).
"La senyora Merkel s'ha acostumat a dirigir-se als líders polítics de Grècia com si aquest país fos un protectorat", va denunciar el líder de la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza), Alexis Tsipras, partidari de mantenir-se en l'euro, però també d'abolir l'esmentat pacte d'austeritat.
