El libi Abdel Basset al-Megrahi, únic condemnat per l'atemptat de Lockerbie, a Escòcia, el 1988, va morir ahir amb 60 anys a Trípoli, a causa del càncer que patia, segons va informar el seu nebot, Mohammad Benabdelhakim. Malalt de càncer en estat avançat, Al-Megrahi havia estat traslladat fa algunes setmanes a un hospital de la capital líbia, on va quedar sota observació.
L'exagent secret libi Al-Megrahi va ser condemnat el 2001 a cadena perpètua per la justícia escocesa, per la seva implicació en l'atemptat contra un avió de la companyia nord-americana Pan Am que va esclatar a l'aire sobre la localitat de Lockerbie, cosa qua va causar la mort de 270 persones. No obstant això, vuit anys després, l'agost del 2009, la justícia escocesa el va posar en llibertat per raons humanitàries, ja que va considerar que li quedaven tres mesos de vida a causa d'un càncer de pròstata, moment el qual Al Megrahi va aprofitar per tornar al seu país d'origen. Quan va arribar arribar a l'aeroport de Trípoli, el llavors règim del coronel Muammar al-Gaddafi el va rebre com un heroi, fet que va suscitar la indignació mundial.
L'alliberament de l'únic condemnat per l'atemptat de Lockerbie a Escòcia, sobre el qual persisteixen moltes incògnites, va ser en el seu moment durament criticat per familiars de les víctimes i polítics.
Record de les víctimes
Després de conèixer la mort del libi Abdel Basset al-Megrahi, l'únic condemnat per la tragèdia, el ministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, va instar ahir a recordar les víctimes de l'atemptat de Lockerbie del 1988. "Avui hauria de ser un dia de record a les víctimes de l'atemptat de Lockerbie", va assenyalar Salmond.
El líder independentista va recordar que "continua havent-hi una investigació en curs" sobre aquesta acció, en què van morir 270 persones, i va dir que "la Fiscalia mai va creure que Al Megrahi fos l'únic responsable".
