El Tribunal Suprem britànic va avalar l'extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, a Suècia, on se l'acusa de diversos delictes sexuals, però li va donar catorze dies per avaluar el dictamen i considerar una reobertura del cas. Per cinc vots a favor i dos en contra, la màxima instància judicial britànica va rebutjar el recurs que havia presentat la defensa del periodista per entendre que l'euroordre emesa per Suècia compleix amb els requisits legals.
No obstant això, Assange, detingut a Londres el 7 de desembre de 2010 i que nega tots els càrrecs, no serà lliurat immediatament a Suècia, ja que la defensa no està satisfeta amb la decisió i ha demanat catorze dies per a evaluar-la, reclamació que li va ser concedida.
El cas d'Assange va arribar fins al Suprem després que dues corts inferiors -Westminster i el Tribunal Superior- autoritzessin el seu lliurament a les autoritats sueques.
En un gir inesperat en el maratonià procés legal contra el fundador de Wikileaks, la seva advocada, Dinah Rose, va informar a la cort que estudia demanar permís per reobrir el cas basant-se en un tecnicisme legal.
A l'audiència judicial d'ahir, a la qual no va assistir Assange però sí alguns dels seus partidaris amb banderes i lemes en la seva defensa, Rose va considerar que la justificació de la decisió està basada en la Convenció de Viena en matèria de tractats i lleis, però aquesta -va dir- no va ser argumentada durant el procés legal.
Els advocats d'Assange havien recorregut davant el Suprem amb l'argument que l'euroordre cursada per Suècia no era vàlida, atès que va ser emesa per un fiscal i no un jutge. No obstant això, el Suprem va concloure que, després d'una interpretació de la legislació europea, que estableix que una euroordre ha de ser demanada per una "autoritat judicial", la petició de Suècia és "legal".
