L'aeroport de Corvera de la Regió de Múrcia, construït i acabat però encara per inaugurar, es pot considerar membre de l'exclusiu club que formen Castelló i Ciudad Real, les dues províncies que ostenten el dubtós honor d'albergar un aeroport sense avions en el seu territori. Corvera no s'obre al trànsit, després d'una inversió de 260 milions d'euros, perquè està pendent d'obtenir els permisos del Ministeri de Foment i Aena, a més de resoldre amb Defensa els problemes de gestió de l'espai aeri que genera la proximitat de tres instal·lacions militars. Com es va començar llavors a construir, si aquestes ja existien abans de començar?
Des que va acabar la Guerra Civil, Múrcia sempre havia volgut tenir un aeroport civil. I, de fet, va pugnar amb Alacant per acollir un terminal de gran capacitat i internacional, encara que finalment va ser l'Altet, a Elx, el que ho va aconseguir. Quan el popular Ramón Luis Valcárcel va arribar el 1995 a la presidència de la Regió de Múrcia, va agafar la bandera de la reivindicació d'un nou terminal que completés els restringits horaris civils de l'aeroport militar de San Javier. Després d'anys d'estudis, l'any 2000 la comunitat autònoma va elegir uns terrenys ubicats entre les pedanies de Corvera i Valladolises com els idonis per acollir el nou aeròdrom. Però amb el que no comptava Valcárcel és que trobaria en el seu propi partit les principals traves a la nova terminal.
Petició a Cascos
El 2001, Múrcia va demanar al Ministeri de Foment, dirigit llavors per Francisco Álvarez Cascos, que tramités la declaració d'interès general del nou aeroport. Però el ministre de Defensa, i diputat per Alacant, Federico Trillo, va decidir revitalitzar l'aeroport militar de San Javier, i va convèncer Cascos perquè cofinancés la iniciativa. Una jugada que va bloquejar de facto la construcció de l'aeroport de Corvera i va enfadar el president murcià. Valcárcel va recórrer llavors al president del Govern, José María Aznar, i fins i tot va amenaçar de no presentar-se a la reelecció com a president de Múrcia, tal com el mateix Aznar li havia demanat, si no sortia endavant el projecte. Finalment, va ser Álvarez Cascos qui va aprovar la declaració d'interès general de l'aeroport, encara que seria la socialista Magdalena Álvarez qui va donar via lliure al pla director de l'aeroport de Corvera. Ni el Govern del PP ni el del PSOE han sabut posar fre, en tots aquests anys, al "cafè per a tothom" en matèria aeroportuària que ha permès l'existència de 47 aeroports públics i 6 privats a Espanya.
Les obres de Corvera es van adjudicar el 2007, encara que no s'iniciarien fins al 2008. I, encara que sempre ha estat promogut pel Govern regional, la seva gestió serà privada. De fet, la concessionària de l'aeroport, Aeromur, està formada per la constructora Sacyr (que va anunciar la intenció de desprendre's del seu 60 % d'accions) juntament amb Cajamurcia, la CAM i quatre inversors murcians que es reparteixen l'altre 40 %.
"Illa" envoltada de militars
El problema és que, una vegada construït, l'aeroport de Corvera és com una illa dins del radi del cel que tenen assignat l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier, la base paracaigudista d'Alcantarilla i l'aeròdrom militar de Los Llanos a Albacete. El passadís aeri que ofereix el Ministeri de Defensa dins d'aquestes tres instal·lacions fa inviable el tràfic de vols comercials, ja que els obligaria a viatjar a tan poca alçada que els avions no podrien rebre els senyals de radioajuda instal·lats a terra per a aterratges i enlairaments. A més, AENA demana a la concessionària Aeromur una compensació per les inversions que s'ha vist obligada a realitzar en la segona pista i en la nova terminal de San Javier. El canvi de signe en el Govern central ha alentit totes les negociacions. Foment, de totes maneres, creu que l'octubre podrien arribar els permisos definitius perquè l'aeroport de Corvera pugui acollir avions alguna vegada.
