El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, va instar ahir els Estats Units, i més en concret el seu president, Barack Obama, a frenar la "caça de bruixes" contra aquesta polèmica plataforma d'Internet. Eren les seves primeres declaracions públiques des que es va refugiar a l'ambaixada d'Equador a Londres, fa dos mesos, per evitar la seva extradició a Suècia. Davant d'una aclaparadora expectació, l'australià va comparèixer des del balcó d'aquesta legació en un moment de creixent tensió entre el Regne Unit, que pretén complir amb la seva "obligació legal" de lliurar-lo a la justícia sueca, i l'Equador, que dijous va concedir asil polític a l'exhacker, de 41 anys.

Aquesta tensió va provocar que ahir al migdia hi hagués una fortíssima presència d'agents policials britànics al voltant de l'edifici londinenc on hi ha l'ambaixada equatoriana. Els agents es van mostrar particularment estrictes amb els periodistes que esperaven la compareixença d'Assange, que va arrencar el seu discurs agraint el "suport" a "aquest valent país llatinoamericà" i el "coratge" del seu president, Rafael Correa, "per haver donat la cara per la justícia".

Per altra banda, en un missatge directe al president nord-americà, l'australià va instar Barack Obama a "fer el correcte" i posar fi al que considera una caça de bruixes" contra Wikileaks. "Els Estats Units han de dissoldre la investigació de l'FBI. Estats Units ha jurar que no processarà els nostres empleats ni als nostres simpatitzants. Estats Units s'ha de comprometre davant del món que no perseguirà als periodistes per fer llum sobre els crims secrets dels poderosos", va declarar Assange en una intervenció acompanyada per crits de suport dels seus simpatitzants.

L'exemple de Manning

El periodista va demanar també l'"alliberament" del soldat nord-americà Bradley Manning, empre?sonat "des de fa 815 dies sense haver estat sotmès a un judici", va recordar, per haver filtrat supo?sadament secrets militars, ja que va qualificar d'"heroi" i d'"exemple per a tots nosaltres". Manning hauria estat la font que hauria proporcionat a Wikileaks bona part dels documents relacionats amb la guerra a l'Iraq.

Assange va afirmar que dimecres passat agents de Scotland Yard van entrar a l'ambaixada equatoriana per l'entrada d'incendis i, segons ell, només el fet que hi hagués testimonis al costat de l'ambaixada va evitar que el detinguessin, cosa que la policia britànica va negar. "Podia sentir ?equips de policia voletejant dins de l'edifici, que havien entrat per la sortida d'emergència, però sabien que hi hauria testimonis", va dir Assange. "Al mateix temps que WikiLeaks es troba sota amenaça, també ho està la llibertat d'expressió i la salut de les nostres societats", va afirmar Assange, recordant el cas del grup de punk rus Pussy Riots, condemnat el divendres a dos anys de presó per haver cantat en un temple moscovita contra el president Vladímir Putin. Malgrat les afirmacions d'Assange, la policia metropolitana de Londres va assegurar ahir que "no va entrar" i "no va intentar entrar" a l'ambaixada equatoriana de Londres el dimecres passat per detenir-lo.

Les esperades declaracions d'Assange es van produir després que el seu advocat, l'exjutge espanyol Baltasar Garzón, també parlés a la premsa davant de la legació de l'Equador per assegurar que el seu client no ha defugit a la justícia sueca sinó que ha sol·licitat garanties mínimes per respondre davant de les autoritats pertinents. El Regne Unit va indicar, però, que no té intenció de facilitar un salconduit i de moment no ha donat garanties perquè l'activista abandoni l'ambaixada sense ser detingut.

Per la seva banda, el Govern d'Equador es va mostrar ahir obert al diàleg amb Londres si aquest retira primer l'"amenaça" d'irrompre en la seva ambaixada.

Assange va ser detingut el desembre de 2010 a Londres per ordre de la fiscalia sueca per presumptes agressions sexuals contra dues dones sueques a les que va conèixer a Estocolm.

Des de llavors la justícia britànica ha fallat a favor del seu lliurament al país nòrdic però Assange sempre ha sostingut que les acusacions obeeixen a un estratagema polític. Suècia vol interrogar Assange sobre diversos delictes sexuals que ell nega, tot i que la sospita de l'australià que un cop allà serà extradit als EUA, on tem per la seva vida, l'ha portat a lluitar per tots els mitjans per evitar tornar a Estocolm.

El fundador de WikiLeaks, el portal que va filtrar milers de cables diplomàtics secrets amb contingut sensible, que van perjudicar en gran manera als Estats Units, està refugiat en aquesta legació des del 19 de juny i l'Equador li va concedir aquest dijous l'asil polític. La seva extradició a Suècia va ser decidida per tres tribunals britànics, l'últim el Suprem -màxima instància judicial- el passat 14 de juny, i en sol·licitar la protecció d'Equador i refugiar-se en la seva ambaixada, Julian Assange va violar les condicions del seu arrest domiciliari a Londres.