El Govern de Jaume Matas va pagar 2,3 milions d'euros a un institut sense ànim de lucre liderat per Iñaki Urdangarin perquè arribés a conclusions tan òbvies com que el mal hàbit dels mallorquins de treballar mig any és un obstacle per a la desestacionalització turística. Aquestes i altres "perles" dels dos Illes Balears Fòrum, organitzats per l'Institut Nóos a Palma els anys 2005 i 2006, s'han conegut ara després de ser aportades al jutjat per alguns dels treballadors en els dos esdeveniments interrogats com a testimonis.
El grup Nóos, tot i haver rebut 2,3 milions del Govern balear i diversos centenars de milers d'euros més de patrocinadors privats, no va ser gaire generós amb els seus empleats. Diego Torres, ?Iñaki Urdangarin i els principals càrrecs del conglomerat Nóos van reclutar entre amics i coneguts, alumnes i exalumnes d'Esade, un grup d'analistes i relators. Aquestes persones, joves en la seva majoria, van cobrar entre 400 i 900 euros per treballar diversos dies a Palma en els dos Illes Balears Fòrum, el lema central dels quals eren les sinergies entre turisme i esport.
En una d'elles, anomenada Helena V., li va canviar la cara de color fa uns dies quan la Policia el va informar del fet que els 400 euros cobrats per ella eren menys de la meitat d'allò percebut per altres col·laboradors.
Helena va ser l'encarregada de reflectir en cinc folis les conclusions del II Illes Balears Fòrum. Aquest document importava tan poc a Nóos que no va ser aportat al magistrat José Castro quan aquest va requerir tota la documentació dels seminaris. Tampoc va aparèixer en els escorcolls que la Policia va portar a terme el novembre de 2011 a les seus de Nóos.
El mar i el sol
Lògicament, els escrits de conclusions d'Helena i altres balanços i resums entregats per altres excol·laboradors estan escrits en un to seriós, però si es llegeixen amb atenció la solidesa de les propostes se'n ressent.
Una de les mesures aconsellades és potenciar la col·laboració entre els turistes i els residents a les illes i entre els sectors turístics privat i públic.
El document explica el concepte de "portafoli turístic esportiu", el primer element del qual és l'"entorn natural, situació geogràfica, població local, infraestructures existents i pressupostos". "En el cas de les Illes Balears destaquen el mar i el sol", va defensar un dels experts en el fòrum.
Un altre es va permetre dir que "la pràctica de la vela (que requereix un port) i la del surf (que necessita onades) són incompatibles".
María José P. és una altra de les joves que va assistir com a oient a l'esdeveniment organitzat per Nóos. La relatora va redactar un altre informe amb "recomanacions, prioritzacions (sic) i observacions".
Una de les conclusions del seu escrit era òbvia: "En el cas particular de l'illa de Palma de Mallorca (sic) les sinergies que poden generar el turisme i l'esport són importants, ja que poden contribuir a la desestacionalització del turisme i a millorar la infraestructura esportiva i urbana". La relatora va afegir que per al desitjat objectiu de prolongar la temporada turística existia un problema: la població autòctona.
"Un dels grans obstacles del procés (de desestacionalització) en el cas de les Illes Balears és la percepció dels residents locals sobre el treball estacional; la mentalitat de treballar la meitat de ?l'any és un hàbit difícil de trencar", afirma el document. Per superar aquest obstacle de la mandra intrínseca dels balears, el congrés de Nóos va recomanar que "és important conscienciar la població (insular) de la importància de la desestacionalització i, principalment, mostrar els beneficis que això suposa per a ells i per a la societat i el seu conjunt", com si els balears fossin babaus.
En aquest informe es va tornar a confondre novament la capital amb l'illa en una altra frase buida de contingut: "Palma és una illa que compta amb les capacitats i recursos necessaris per convertir-se en un destí atractiu de turisme esportiu, per això l'objectu principal és el de posicionar-se".
Calidesa de tracte
Els relators van incloure després un epígraf il·luminador: "El resident habita permanentment a les illes, no s'ha d'oblidar".
Seguint amb la genialitat, un congressista estranger, Graham Brown, va assegurar que "la població local forma part del producte turístic: la calidesa del seu tracte incideix profundament en l'opinió que els turistes es fan del lloc; els residents contribueixen decisivament a la projecció d'una imatge".
Un participant en l'Illes Balears Fòrum de 2006 es va precipitar en oferir una definició de turisme esportiu: "és un mitjà perquè els turistes experimentin emocions, catarsis, alterin els seus hàbits quotidians, etc".
Ningú va llegir aquests informes, fet pel qual les seves virtuts i errors no van poder ser detectats.
