El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, i els consellers autonòmics del ram es reuneixen avui per discutir sobre l'avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), després que el Consell de Ministres l'aprovés el passat 21 de setembre. Es tracta de la setena llei educativa de la democràcia, que l'Executiu pretén aprovar abans de l'estiu del 2013.
Entre els temes que han suscitat més polèmica hi ha el nou repartiment de competències educatives: l'Estat augmenta la seva capacitat per establir els continguts mínims i comuns per a totes les autonomies, de manera que passa del 55% al 65%, en les comunitats amb llengua cooficial, i del 65% al 75% a la resta.
Segons ha explicat el ministre, amb aquesta mesura "queden intactes" les competències autonòmiques en matèria educativa i permet "reduir la dispersió dels continguts educatius", que, segons va alertar, "ja era immanejable".
Davant de les crítiques a aquesta iniciativa, sobretot de Catalunya i el País Basc, que consideren que suposa una invasió competencial, el titular d'Educació ha reiterat diverses vegades la necessitat de "clarificar" les competències de l'Estat, les autonomies i els centres en el sistema educatiu.
Canvis a l'FP
A més de les revàlides -que Catalunya critica perquè considera que els continguts de les quatre proves envaeixen les seves competències- i del nou repartiment en l'elaboració dels continguts comuns, la reforma educativa del Govern del Partit Popular preveu avançar l'elecció dels alumnes cap a la Formació Professional o el Batxillerat. Ho farà mitjançant optatives a 3r d'ESO perquè a 4t d'ESO aquestes vies estiguin diferenciades.
La nova llei incorpora Formació Professional Bàsica, que substituirà els actuals Programes de Qualificació Professional Inicial, i passarà d'un any i un segon any voluntari a dos anys complets.
