El Tribunal Constitucional va avalar la constitucionalitat de llei del matrimoni homosexual, amb el que va rebutjar per vuit vots a favor i 3 en contra el recurs que el PP va presentar fa més de set anys contra aquesta norma que regula les unions entre persones del mateix sexe. La constitucionalitat de la llei va ser avalada per una majoria de l'alt tribunal que transcendeix la divisió entre els anomenats magistrats conservadors i progressistes, ja que Francisco Pérez de los Cobos, considerat conservador, va rebutjar el recurs.

El president Pascual Sala i els magistrats Pablo Pérez Tremps, Encarnación Roca, Ignacio Ortega, Adela Asúa i Fernando Valdés van votar també a favor de la constitucionalitat de la llei, i al costat d'ells ho va fer Manuel Aragón, qui va emetre vot particular concurrent (d'acord amb el sentit de la decisió, però no amb la fonamentació jurídica de la sentència). Els magistrats Andrés Ollero, Ramón Rodríguez Arribas i Juan José González Rivas van votar-hi en contra i van formular el consegüent vot particular discrepant.

Després de conèixer-se la resolució, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va assegurar que el Govern acata la decisió i que, pel seu caràcter vinculant, no modificarà la normativa vigent que regula la unió entre persones del mateix sexe.

La sentència del TC, que encara no ha estat redactada, es basarà en l'argument que cal llegir el text constitucional tenint en compte les exigències de la societat actual, és a dir, fer de la Constitució una lectura evolutiva.

Per a aquesta lectura, que va més enllà del que el 1978 es va redactar en la Carta Magna parlant de matrimoni entre persones de diferent sexe, el tribunal acudeix al dret comparat, al dret internacional dels drets humans i no a la doctrina jurídica.

Tot això permet integrar en la institució del matrimoni la unió entre persones del mateix sexe en termes reconeixibles per a la imatge de la mateixa que en cada temps i lloc té la societat, va assenyalar el Constitucional.

A més, la sentència s'ocupa de l'adopció de menors per matrimonis de persones del mateix sexe i assenyala que, jurídicament, el bé a protegir per damunt de qualsevol altre és l'interès del menor. Un interès, argumenta, que queda garantit per la llei recorreguda, fet pel qual tampoc en aquest punt es pot declarar inconstitucional.

Sessió plenària decisiva

Abans de la votació, el ple va deliberar no només sobre el sentit de la decisió, sinó sobre la fonamentació jurídica de la mateixa continguda en la ponència proposada per Tremps, que contenia canvis sobre l'anteriorment debatuda, tot això amb intenció d'unir criteris. La sessió plenària va resultar cabdal, ja que abans de la convocatòria de la mateixa no era segur quehi hagués una decisió.