El 52% dels ciutadans pensen que creixeran les tensions nacionalistes en els propers cinc anys

El 24% dels espanyols prefereix que desapareguin les autonomies mentre el 32% advoca per mantenir l'actual model

 

BARÒMETRE DEL CISL'aposta independentista del Govern català sembla haver provocat un augment del pessimisme dels enquestats sobre les relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes, i només un 14 per cent dels ciutadans pensen que les tensions disminuiran. Paral·lelament, s'estén el pessimisme entre els espanyols, que consideren que la situació no millorarà i expressen inquietud davant la corrupció.

MADRID | EFE/DDG Més de la meitat dels espanyols, el 52 per cent, tem que augmentin les tensions nacionalistes al país en els propers cinc anys, segons estableix l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), difós ahir. L'estudi va ser realitzat entre una mostra de 2.500 entrevistes entre l'1 i el 15 de desembre passat, només uns dies després de les eleccions catalanes del 25 de novembre i en ple debat sobre l'independentisme.
Segons el resultat de l'enquesta, el 52 per cent dels espanyols augura que les tensions nacionalistes empitjoraran en els propers cinc anys i només un 14 per cent confia que hagin disminuït. El baròmetre inclou preguntes noves, per exemple sobre l'organització de l'Estat.
De manera detallada, el 32,5 per cent advoca per mantenir l'actual model territorial, davant del 24,6 per cent que prefereix que desapareguin les comunitats autònomes. Un 12,3 per cent aposta per un Estat en el qual les comunitats tinguin menor autonomia que la que tenen actualment, mentre que un 11,9 per cent es decanta per donar més competències a les autonomies.
Hi ha un altre 9,4 per cent que és partidari de reconèixer a les autonomies la possibilitat de convertir-se en Estats independents. El 54,1 per cent se'ls sondejats pel CIS confessa sentir-se tan espanyol com pertanyent a la seva comunitat d'origen; el 15,5 per cent diu sentir-se únicament espanyol, i el 5,6 per cent es defineix només com a pertanyent a la seva autonomia.
En ser preguntats sobre la democràcia, el 43 per cent dels enquestats considera que la societat espanyola és "poc" democràtica, davant del 37,1 per cent que opina, per contra, que és "força" democràtica.
El 60,8 per cent pensa que la societat està "poc" desenvolupada econòmicament (el 23,7 per cent aprecia que "força"); el 42,8 per cent la qualifica de "força" tolerant; el 54,6 per cent considera que és "poc" religiosa; el 48,8 per cent la veu "poc" conflictiva, i per al 53,5 per cent és "poc" igualitària.
En aquest sentit, el president del Govern, Mariano Rajoy, va ser present a la inauguració del sisè edifici del Museu de Pontevedra, una construcció "exemple del que podem fer si actuem tots units", va assegurar, en al·lusió a la diversitat de la cultura espanyola, que serveix per "acostar".
Rajoy, acompanyat del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i del responsable de la Diputació de Pontevedra, Rafael Louzán, va pronunciar un discurs en el qual va recordar el seu pas per l'ens provincial com a president, el que el va portar a formar part del Patronat del Museu.
El president del Govern va agrair als presents i als implicats en l'obra -amb un cost superior a 20 milions d'euros i la gènesi de la qual es remunta a un conveni signat en 2000 pel Govern, la Xunta i la Diputació- i es va referir a Espanya com a "potència cultural de primer ordre" i a la cultura espanyola com marcada per la "diversitat i pluralitat", que segons el seu parer són característiques que "serveixen per unir i per acostar i no per ser utilitzades per dividir, confrontar o separar".
"El suport ciutadà, el compromís de les institucions i el mecenatge actiu són els pilars per garantir el dinamisme i la puixança de les manifestacions culturals d'un país. De fet, en moments de dificultats com els actuals, aquest és un exemple del que podem asssolir si actuem tots units i caminaem cap a un objectiu comú", va defensar.
Per altra banda, comparant la situació amb la de fa un any, quan Mariano Rajoy va arribar al Govern, el 72,6 per cent dels sondejats opina que la conjuntura econòmica és pitjor, per al 21,9 per cent és igual i només el 4,3 per cent la veu millor.
Es manté el pessimisme dels ciutadans davant la situació política, perquè el 76 per cent la qualifica de "dolenta" o "molt dolenta", 1,9 punts més que el novembre, i només és "bona" o "molt bona" per al 3,1 per cent.
El 39,2 per cent dels ciutadans vaticina que la situació política empitjorarà d'aquí a un any, 4,2 punts més que en l'anterior baròmetre, i el 10,6 per cent confia que millori. Per a gairebé la meitat dels espanyols (49 %), la conjuntura política és pitjor que la de fa un any, el 6 per cent la veu millor i el 40,5 per cent no aprecia canvis.

Expectatives negatives
El CIS fa diverses preguntes sobre les expectatives de la societat per als propers cinc anys i els ciutadans es mostren pessimistes en les qüestions relatives a l'economia. D'aquesta forma, el 58,5 per cent augura que en els propers cinc anys haurà augmentat el nombre de persones sense llar i el 39,8 pensa que s'haurà incrementat l'atur.
A més, el 66,3 per cent considera que hauran augmentat les desigualtats socials, el 64,2 per cent apunta que serà més difícil accedir a un habitatge i el 61 per cent pensa que HI haurà més problemes relacionats amb la cura dels més grans.
També adverteix un 49,6 per cent que la corrupció política seguirà pujant en aquest període i un percentatge major, del 61 per cent, creu que hauran augmentat els problemes relacionats amb la cura de les persones grans.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema