entrevista servil amb 30 anys de retard

 
entrevista servil amb 30 anys de retard
entrevista servil amb 30 anys de retard  

MATIAS VALLÉS Una entrevista del Rei amb Jesús Hermida estava carregada de sentit fa trenta anys, però TVE sempre ha programat amb cert retard. El mateix ens va reconèixer en la presentació que havia perseguit la conversa "durant més d'una dècada". Potser durant una dècada de més. A canvi, el tràngol va ser breu perquè el protagonista -el Rei o Hermida, tant és- no donava joc.
Sense sortir mai de la reverència, Hermida va obrir boca imitant la parla del monarca i el seu vocabulari, "permeti que el feliciti ara". Semblava Carlos Latre imitant Hermida imitant el Rei. El periodista es va dirigir al seu interlocutor amb la vocalització que es reserva per parlar-li a un ancià de 120 anys, comprometent així les prestacions d'un cap d'Estat que introdueix el "consens" en la seva primera resposta.
Es temia que les preguntes quadrupliquessin en durada a les respostes, i només les van triplicar. Hermida va esperar el seu segon torn abans de parlar en primera persona -"crec jo"- i d'igualar-se amb el Rei. El debut dialèctic de Joan Carles de Borbó, "no és fàcil el que preguntes d'entrada", sintetitza la inutilitat de l'absurd experiment.
El ciutadà mitjà desitja l'opinió del cap d'Estat sobre l'Estat d'Urdangarin, l'Estat de Botswana, l'Estat de Catalunya i el seu Estat de salut. Ni el periodista més servil hauria obviat aquesta agenda. Hermida es va prestar a fer-ho, fins al punt que el Rei va haver d'inserir de reüll els capons d'ordenança a Artur Mas, un "rupturista" reu d'"intransigència" i "maximalisme".
És ridícul preguntar-li al Rei què pensa del seu fill, sense plantejar-li en quin moment pensa cedir-li el poder. El monarca respon amb un despectiu "tenim aquí a algú preparat", perquè seria molt preocupant que, als 45 anys de no fer una altra cosa, l'hereu no estigués ensinistrat per a la tasca a la qual li bloquegen l'accés pel seu casament.
Els periodistes cortesans celebren en el Rei expressions impròpies d'un estadista -"com si diguéssim"- o la carestia lèxica, "ho he repetit abans i ho torno a repetir". El monarca no està en condicions de ser interrogat "d'entrada". Una entrevista a deshora equival a sotmetre el Rei a una sessió de tortura, que no beneficia La Sarsuela i aprofundeix el desprestigi de la vigent TVE. Llevat que la culpa sigui d'Hermida, la qual cosa resultaria impensable per al líder de la generació del Rei.

Enllaços recomanats: Premis cinema