La popularitat de Merkel devora els socis

El seu actual aliat liberal pateix un desgast important semblant a l'experimentat per anteriors partits amics

 
Angela Merkel es troba en la seva quota màxima de popularitat.
Angela Merkel es troba en la seva quota màxima de popularitat. diari de girona

BERLÍN | GEMMA CASADEVALL/EFE La cancellera Angela Merkel entrarà en l'any electoral 2013 amb una quota màxima de popularitat, mentre el seu soci liberal pateix un desgast similar al que va enfonsar sota mínims els seus aliats en l'anterior legislatura, els socialdemòcrates. Els sondejos reflecteixen una estima creixent per a les files de la cancellera -la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)- que al llindar de l'any electoral 2013 se situen en el 41%, tres punts més que la setmana passada.
Es tracta del percentatge més alt per a Merkel i el seu partit des d'abril de 2006, sis mesos després de l'arribada al poder d'una cancellera de qui els seus compatriotes admiren justament allò pel que se la tem a l'exterior: la seva capacitat per imposar-se.
El Partit Liberal (FDP), que el 2009 es va convertir en el seu soci apuntalat en un resultat rècord per a aquesta formació frontissa -un 14,6%-, queda segons l'enquesta setmanal de l'institut demoscòpic alemany Forsa en el 4%, per sota del mínim del 5 % per accedir a escons.
Es tracta d'una situació persistent en aquest partit, que en els seus tres anys com a coalitzat de Merkel ha anat d'una crisi de lideratge a la següent i que en les legislatives previstes per a setembre podria quedar degradat a extraparlamentari.

Intents d'aixecar el cap
La caiguda de l'FDP recorda la que va patir l'anterior aliat de la cancellera, el Partit Socialdemòcrata (SPD), que es va convertir en el seu soci el 2005 amb un 34,2% -un punt menys que la CDU/CSU- per caure en les següents generals al 23%, el seu rècord a la baixa.
L'SPD ha invertit els darrers tres anys en intentar aixecar cap i es troba en els sondejos en un 27%, molt per sota del partit de la cancellera, però amb opcions a tornar a governar si a Merkel li fallen els liberals.
La clau d'un futur govern podria estar en els Verds, aliats de l'SPD a les dues legislatures de Gerhard Schröder -de 1998 a 2005-, ja que es dóna per descartada qualsevol aliança amb l'Esquerra i encara menys es compta amb els Pirates, als quals els sondejos situen molt per sota del mínim del 5%.
Durant mesos els sondejos donaven als verds percentatges suficients per avalar un govern de l'SPD. Ara han baixat al 13%, cosa que teòricament deixa dues opcions: una gran coalició o una aliança fins ara inèdita entre Merkel i els ecopacifistes.
Falten nou mesos per a les legislatives, però a Alemanya es viu ja en situació de precampanya, amb les regionals de Baixa Saxònia, el proper 20 de gener, com a etapa imminent. Es pronostica que la CDU es mantindrà com a primera força, però que això no evitarà el relleu del seu primer ministre regional, David McAllister, arrossegat per la debilitat del soci liberal.
L'alternativa més probable en el Land és una coalició entre SPD i Verds, amb els inevitables negres paral·lelismes de cara a les generals per a Merkel i el clar reconeixement per als verd-i-vermells.
De Baixa Saxònia va sortir catapultat a la cancelleria, el 1998, Schröder, qui de cap del govern regional va passar a candidat per a les generals de l'SPD i va derrotar Helmut Kohl.
Set anys després va perdre Schröder davant Merkel, després d'impulsar una reforma estructural basada en sacrificis socials que part de l'SPD va encaixar com una traïció, però que es percep ara com a puntal de la solidesa de la primera economia d'una zona euro en crisi.
L'SPD enviarà a lluitar per la cancelleria a qui va ser ministre de Finances de Merkel en la primera legislatura, Peer Steinbrück. Mentre l'SPD busca el reconeixement a Baixa Saxònia, en mitjans alemanys s'apunta que un ensorrament de l'FDP comportarà la defenestració del seu líder, Philipp Rösler, ministre d'Economia de Merkel. Rösler va assumir la presidència del FDP un any enrere, en substitució de qui llavors es considerava màxim responsable de la crisi del partit, el ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle.
Sota el mandat de Rösler, l'FDP no ha aconseguit invertir la tendència a la baixa que, fins ara, han patit els socis de Merkel. Quelcom que, indirectament, fa més creïble la promesa del candidat Steinbrück que l'SPD no tornarà a caure en la temptació d'una gran coalició liderada per la cancellera d'Alemanya.

Enllaços recomanats: Premis cinema