Avui es compleixen dos anys de l'anunci de l'alto el foc permanent d'ETA, un període en el qual la banda terrorista ha anat perdent protagonisme i passat a un segon pla en l'escena política i en les preocupacions dels ciutadans, convençuts que el fi de la violència és ja irreversible. Tant és així, que en l'últim baròmetre que ha fet públic el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), pulsómetre de la preocupació dels ciutadans, el terrorisme amb prou feines és citat pel 0,2 per cent dels enquestats, l'índex més baix des de 1985, quan en altres èpoques de la història democràtica va arribar a encapçalar la llista dels principals problemes.
ETA ha desaparegut pràcticament de les pàgines d'actualitat. I del discurs nadalenc del rei Joan Carles, que, per primera vegada, no va esmentar el terrorisme en el seu missatge de Nit de nadal, com tampoc ho va fer el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, en el balanç del seu primer any de Govern. Tot i aquesta cada vegada més escassa presència, la lluita contra ETA es manté, com demostren els 81 presumptes etarres detinguts en aquests dos últims anys. Cinquanta-cinc d'aquests arrestos es van produir el 2011 i els restants el 2012.
El judici
Precisament des d'ahir es jutja a l'Audiència Nacional Iratxe Yanes Ortiz per intentar establir a Portugal una base etarra el 2010 al costat d'un altre acusat. Yanes va afirmar davant la sala que és "militant d'ETA des de fa més de deu anys" i va afegir que no "participarà" en el judici que se celebra contra ella.
Yanes s'enfronta a una petició fiscal de 23 anys de presó i s'asseu a la banqueta de l'Audiència al costat de Garikoitz García Arrieta, per a qui el fiscal reclama 49 anys.
